contrapunts

Llegeixo que Francisco del Moral, nascut l'any 1947 a Madrid i lladre de tota la vida, va passar-se molts anys a la presó i ara, quan encara no té els 70, s'està en una residència d'ancians a Morata de Tajuña. Francisco, que en la foto del diari aparenta estar força en forma, sembla que ara només té un pensament: escapar-se de la residència, delinquir i que el tornin a la presó . Com que això de delinquir li fa una mica de mandra, sospesa l'alternativa d'escriure a Rajoy -que no s'encanti o haurà de canviar de destinatari- per demanar-li directament la presó, sense requisits previs.

Hi ha q ui pot considerar que tot plegat és una boutade, però jo ho trobo molt seriós, ho entenc. No conec les presons -no compta la meua vigilància durant la mili a objectors de consciència-, però sí algunes residències, i el desig de Francisco el trobo absolutament raonable, enormement lògic. M'estalviaré d'enumerar i desenvolupar argumentacions, només n'insinuaré una: ¿qui vol viure la vida que li quedi envoltat només -remarco el només, el personal compta poc- de vells i, en alguns casos, d'un gat o un gos terapèutics? Ah, sí, la família bé; si existeix, ve de tant en tant.

Més tard, miro per televisió un reportatge amb motiu del mil·lenari del monestir de Sant Daniel. Hi viuen set monges que sobrepassen els 70. Qualsevol semblança amb una residència d'ancians és casualitat. Crec que Francisco s'hi podria adaptar. Ei, vull dir en el seu equivalent masculí, no emboliquem la troca, que les presons, de moment, tampoc són mixtes.