1.2.16

tercera -i darrera de moment- aproximació parcial a les imatges


Potser alguns dels quatre o cinc que entren al meu fotofílies es pregunten què passa que no hi ha noves imatges. La resposta és ràpida: continuo sent un fotògraf compulsiu, però m'és més còmode pujar les imatges (o algun vídeo curtíssim) a Instagram des que la jaka -la trobo a faltar, també per fer-li preguntes sobre el tema- m'hi va estimular.

Instagram no té cap secret, és una xarxa social que funciona de la mateixa manera que Twitter o Facebook, és a dir, que tu vas dient la teua i fent amics o seguidors -o no- que mitjançant el clic a un cor et diuen si els ha agradat la teua foto i, de tant en tant, potser et deixen un comentari breu, a vegades simplement a través d'una emoticona. Jo solc acompanyar la imatge d'un text curt i hi afegeixo alguns hashtag en català i anglès -encara aprendré anglès- per concretar i situar millor la foto o la seua intenció. Acabat el procés, em miro les fotos dels altres. Fins al moment m'han cridat l'atenció unes quantes coses, algunes de les quals passo a exposar sense cap ordre preferent i amb el convenciment que me'n deixo d'importants:

1. La intenció dels qui participen de la xarxa és molt diversa, des de compartir imatges amb pretensions artístiques a promocionar un negoci.

2. Hi ha imatges que tenen una finalitat artística, sense importar el tema, i d'altres que són testimonials. En aquest segon cas, destaquen, d'entre les que miro, les d'escriptors i polítics que van immortalitzant la seua agenda: avui he fet això, ahir vaig veure aquell... Entre les primeres, hi ha consecucions realment notables, entre les segones, menys.

3. Encara ignoro per què subjectes que no han publicat res tenen un bon nombre de seguidors. Aquests vots de confiança m'intriguen o m'entendreixen, segons el moment.

4. A diferència de les altres dues xarxes esmentades, els visitants d'arreu del món són molt abundants, en el meu cas, tant o més que els autòctons. Una de les deduccions és que les imatges tenen un llenguatge universal. Jo, per exemple, sóc seguidor d'una nena japonesa que fa uns dibuixos d'aquells que representen persones amb els ulls tan rodons; en correspondència, la nena m'anima en les meues fotos ignoro per quina raó.

5. Hi ha molts usuaris que són monotemàtics (lligat al punt 2). Entre els més joves, abunden els qui només tenen fotos seues -cares, cos sencer, vestits de cada estació, etc.- amb totes les variacions imaginables i amb centenars de seguidors. Entre els comentaris, destaquen els que diuen coses com ara: estàs guapíssima, ets la millor, nice...

6. Un petit grup d'igers afegeixen màximes i consideracions ètiques d'autosuperació o autoajuda a les imatges, filosofia adolescent estranya a ceretes edats que a mi em fa envermellir però que m'adono que té molt predicament entre els seguidors.

7. Arribarà un moment en què vida virtual i vida real es confondran en un tot? No ho sé, però ja hi deuen haver unes aproximacions notables. És la vida... I continua la música.


8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

M´hi hauré d'apuntar a Instagram, fins i tot la meva dona hi és.

País Secret ha dit...


Ja fa temps que es confon el tot amb la part, no ve pas d'Instagram, crec (punt 7).
Sigui com sigui, és una manera com una altra de ser creatiu, tot i l'ús i abús de filtres i posturetes d'alguns. Que no vol dir que no impliqui també certa creativitat.

És com tot...a la vida.

Allau ha dit...

Miquel, cal que ens diguis el nom del teu perfil per poder-te seguir.

pons007 ha dit...

Jo a l’instagram només hi tinc la gent que conec personalment, i si comencen a fer fotos idiotes i/o amb peus de foto idiotes me’n foto d’ells amb comentaris paròdics. Sóc un monstre...

miquel ha dit...

Crec que en el teu cas, Francesc, és imprescindible; en el de la teua dona, no ho sé.

Instagram només és un element més, A., cert. Quan a la creativitat, i entre nosaltres, ja saps que és un valor relatiu i sovint discutible, però si fa feliç el creador :-)

Però tu tens Instagram, Allau? Jo allà sóc @mikamarkes (vaig oblidar la meua contrasenya original :-()

Sí que ets pervers, pons... Als amics sempre se'ls ha d'obrir el cor i renyar-los en la intimitat. Esclar que si només ens mirés, amics i coneguts potser acabaria fent igual que tu.

Allau ha dit...

T'estic seguint des d'ara mateix.

miquel ha dit...

Allau, ets el del gatet que no té gatets i que no té autoretrats? Va modernitzat, com a mínim algun filtre.

Allau ha dit...

Sí, sóc el Pumby. Els filtres són la dermatitis de la fotografia.