Llegeixo l'entrevista de La Vanguardia
a Banville, a qui fa temps que no llegeixo, i no veig clar a primer pensament si estic
d'acord o en desacord amb algunes de les seues afirmacions. L'Europa
que presenta, per exemple, m'és, com a mínim, indiferent. Però
l'entenc perfectament quan a la pregunta: Vostè continua
divertint-se?, respon: Sí, perquè només et compensa una cosa que no
depèn del que n'obtindràs perquè ja l'obtens quan escrius: la
petita descàrrega de plaer que reps en trobar la paraula justa.
Aprendre a gaudir de les paraules és aprendre a escriure.
Tinc la certesa que força escriptors
són incapaços de trobar els petits plaers de cada mot, de cada
frase, potser ni els busquen, i esperen el miracle de l'orgasme final que, esclar, mai no
els arriba. .. Ni als lectors, evidentment.
4 comentaris:
a gaudir i a estimar-les, el que diu Banville sol passar més en escriure poesia, escrivint poemes es gaudeix i s'estimen les paraules.
M'ha agradat molt la darrera frase en cursiva. Només saps que és certa quan estàs en el camí.
De sempre he cregut que per a qualsevol escriptor el seu amor són les paraules, però, és clar, una acaba creixent i t'adones que la majoria són incapaços d'emocionar-se si no és amb l'èxit, les entrevistes, els premis, els drets d'autor ... ben bé com si qualsevol que decidís escriure, el primer que fes, fou anar al departament corresponent a personatges cèlebres d'uns grans magatzems a comprar-se la roba per l'entrevista quan s'aconsegueix l'èxit. Sense rumiar massa, encara, sobre què o qui escriuran la primera línia.
Què hi farem! Afortunadament - o no-, hi ha molt llibre publicat, però encara hi ha molt poc bon escriptor (en genèric, és clar, és que avui em nego a posar la barreta i la a subsegüent, mandra d'escriure, serà ;P).
És veritat, Francesc, que la poesia té un tractament especial de les paraules, però la precisió i la construcció en prosa també em semblen importants, i repassar abans de deixar anar. De fet Banville es refereix a la prosa.
I la podríem invertir, A.: aprendre a escriure és aprendre a gaudir de les paraules... i el plaer de trobar-les i posar-les on cal.
Segur que molt sovint passa com dius, Clidice. Arribarà un dia que faran entrevistes als escriptors que no han publicat però que tenen grans idees -si pot ser originals segons ells- i un vestit nou.
En alguns casos: contra el vici de publicar (ai, també, les editorials!) la virtut de no llegir.
Publica un comentari a l'entrada