4.2.16

l'estimul continuat


Llegeixo l'entrevista de La Vanguardia a Banville, a qui fa temps que no llegeixo, i no veig clar a primer pensament si estic d'acord o en desacord amb algunes de les seues afirmacions. L'Europa que presenta, per exemple, m'és, com a mínim, indiferent. Però l'entenc perfectament quan a la pregunta: Vostè continua divertint-se?, respon: Sí, perquè només et compensa una cosa que no depèn del que n'obtindràs perquè ja l'obtens quan escrius: la petita descàrrega de plaer que reps en trobar la paraula justa. Aprendre a gaudir de les paraules és aprendre a escriure.

Tinc la certesa que força escriptors són incapaços de trobar els petits plaers de cada mot, de cada frase, potser ni els busquen, i esperen el miracle de l'orgasme final que, esclar, mai no els arriba. .. Ni als lectors, evidentment.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

a gaudir i a estimar-les, el que diu Banville sol passar més en escriure poesia, escrivint poemes es gaudeix i s'estimen les paraules.

País Secret ha dit...



M'ha agradat molt la darrera frase en cursiva. Només saps que és certa quan estàs en el camí.

Clidice ha dit...

De sempre he cregut que per a qualsevol escriptor el seu amor són les paraules, però, és clar, una acaba creixent i t'adones que la majoria són incapaços d'emocionar-se si no és amb l'èxit, les entrevistes, els premis, els drets d'autor ... ben bé com si qualsevol que decidís escriure, el primer que fes, fou anar al departament corresponent a personatges cèlebres d'uns grans magatzems a comprar-se la roba per l'entrevista quan s'aconsegueix l'èxit. Sense rumiar massa, encara, sobre què o qui escriuran la primera línia.

Què hi farem! Afortunadament - o no-, hi ha molt llibre publicat, però encara hi ha molt poc bon escriptor (en genèric, és clar, és que avui em nego a posar la barreta i la a subsegüent, mandra d'escriure, serà ;P).

miquel ha dit...

És veritat, Francesc, que la poesia té un tractament especial de les paraules, però la precisió i la construcció en prosa també em semblen importants, i repassar abans de deixar anar. De fet Banville es refereix a la prosa.

I la podríem invertir, A.: aprendre a escriure és aprendre a gaudir de les paraules... i el plaer de trobar-les i posar-les on cal.

Segur que molt sovint passa com dius, Clidice. Arribarà un dia que faran entrevistes als escriptors que no han publicat però que tenen grans idees -si pot ser originals segons ells- i un vestit nou.
En alguns casos: contra el vici de publicar (ai, també, les editorials!) la virtut de no llegir.