15.2.16

divagacions en matinada de pluja


La festa major d'hivern de Barcelona -bé, sobretot de la plaça de Catalunya avall- continua sent una celebració menor, de pressupost limitadadíssim comparat amb les festes de la Mercè, potser perquè a l'hivern tot s'encongeix. A mi, Santa Eulàlia em cau molt bé, perquè tot i ser més vella que la Mercè s'aguanta molt jove, i m'agrada fer un tomb per alguns dels seus actes.

La primera constatació és que ja fa anys que sobra gent i els turistes, que tothora s'apunten a tot, han incrementat les aglomeracions. No importa que l'activitat sigui més o menys interessant, la qüestió és que sigui debades; si no s'ha de pagar entrada, la gernació hi vol ser.

Una de les novetats de la santaeulàlia dels darrers anys és els muntatges lumínics situats en espais oberts o tancats. Divendres era difícil accedir a alguns llocs i dissabte encara més; jo, per exemple, no vaig poder entrar a la plaça del Rei cap dels dos dies; esclar que la meua manca de paciència és proverbial. La majoria d'aquestes perfomances de llums, algunes amb música, són més aviat modestes i d'escassos efectes sorprenents, com la de la seu antiga de l'Arxiu de la Corona d'Aragó,on el joc de llums tènues amagava la bellesa del Palau del Lloctinent, molt més interessant a plena llum. Per cert, no sé si molts catalans o fins i tot barcelonins recorden que la titularitat de l'Arxiu és del Ministerio de Cultura; a veure com queda amb la Catalunya independent. En sortir de la visita, una parella comentava que des que tenim l'alcaldessa les festes llueixen menys. Jo trobo que més o menys com sempre. Pel matí, per exemple, la celebració de l'any nou xinès a l'Arc del Triomf, va aplegar més gent que mai, amb la presència de l'Ada Colau inclosa. No sé si en aquest cas l'augment coincidia també amb un augment de la població xinesa a la ciutat, al fet que el recent Any del Mico promet prosperitat o, simplement al sol gairebé d'estiu que convidava a sortir de casa. És curiós veure com entre les actuacions pròpiament xineses se n'encabeix alguna d'autòctona, híbrida, com una construcció modesta dels castellers de la Sagrada Família, animada per un petit drac oriental. Potser l'any que ve hi haurà alguna escena costumista en un bar regit per xinesos amb clients barcelonins de cinquena generació; m'ofereixo a escriure el guió.

En fi, passat aquest petit parèntesi festiu, els meteoròlegs ens amenacen amb l'arribada, per fi, de l'hivern, però segurament serà cosa de bromes i Setmana Santa ja és a tocar, un mes i dies.

P.S. Ara, mentre cau aquesta pluja suau, discreta però persistent, esperada, fructífera, continuo pensant en la Muriel. Ara fa una mica més de fred, però el soroll de la pluja fina, pacífica, em reconforta, m'agombola.


3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Sobre quarts de nou del matí de divendres, Rambla avall, anaven amb una imnatge que vaig suposar era Santa Eulalia, l'acompanyava jovenalla tocant els flaviols i tambors, i eren quatre gats acompanyant-los.
Potser millor aixi, lluny de parafernálies.

pons007 ha dit...

Si et fan mandra les aglomeracions sempre posts buscar el vídeo al youtube de les performances lumíniques aquestes, no serà el mateix que en directe, però bé.

miquel ha dit...

Francesc, a quarts de nou el centre de Barcelona dorm. Per mi que tots aquests devien ser de fora. Però tu no t'hi devies afegir :-)

Sí que em fa mandra no poder moure'm, pons, però tinc un punt de masoquisme que em fa repetir, un temps limitat, esclar. No seria el mateix que en directe, no, i això que no em va semblar gran cosa.