Dilluns al vespre, cap a les vuit, vaig
agafar el metro sense cap contratemps; si arribo a recordar que era
dia de vaga ja no hagués baixat a l'andana. Entenc, però, que els
serveis mínims han molestat força gent, la que agafa el meto
habitualment -no cal que digui res més sobre aquest col·lectiu- o
esporàdicament, entre ells alguns congressistes del mundial de
mòbils; també els qui no l'agafen mai, però veuen perillar la
continuïtat del Congrés a la ciutat i en conseqüència els
beneficis econòmics que els comporta. Finalment, esclar, hi ha qui
simplement està en desacord amb les reivindicacions dels
treballadors.
En quin grup estic jo? Per començar,
faré una consideració prèvia que no sé si respon a la realitat o
és una percepció equivocada. Em fa l'efecte que la majoria de
vagues que es produeixen actualment les fan treballadors que no
produeixen res, res tangible vull dir, res que es pugui tocar i
intercanviar, i que sovint més que afectar els patrons, els “amos” (interessant informació aquí),
afecten terceres persones. Dit això, el poc que conec de les
reivindicacions em deixa més aviat indiferent, de les negociacions,
no en sé res.
Ara bé, per què es fa aquesta vaga
precisament els dies del MWC? La resposta òbvia és per tenir més
repercussió, per poder pressionar amb més força. Aquesta obvietat
em fa sospitar: res no és tan innocent. Per mi, gairebé n'estic
segur, que darrere de tot plegat -unes quantes reivindicacions
normals i d'altres agafades pels pèls- hi ha algun infiltrat que
pretén que el MWC es traslladi de ciutat. Podria concretar les meus
conclusions, però no me la vull jugar.
P.S. Avui he anat a peu a veure la
pel·li protagonitzada per la Colita. En algun moment he rigut, no
només somrigut, coses de l'edat i complicitats llunyanes, i les
converses se m'han fet curtes. He sortit del cinema amb ganes de
veure algunes fotos de la Colita i la pel·li mai estrenada de la
Gimpera; també de llegir l'Anna Maria Moix; no tinc tan clar si de
repassar Terenci (no sé si li podré perdonar a la Colita que no fes
fotos de la casa dels Moix).
4 comentaris:
nosaltres pertanyem al grup dels que no tenen pressa. La vaga és política, no fotem, i ha fet bé la Colau en no baixar del burro, jo d'ella em petava als vaguistes, a Madrid ja estan tocat el que no sona dient que el MWC el volen allí. Deia l'Ignasi Riera que per ser sindicalista s'ha de ser bans de res un drop0, i aquests dropos del TMB guanyen de mitrja 36-000 euros l'any i els hi oferia l'empresa un augment de l'1%. El que et deia, jo als vaguistes, me'ls petava. I tan el dret de vaga com els sindicats s'han de replantejar, som al segle XXI.
Es viu de dogmes passats i les vagues d'avui són absolutament corporativistes i conservadores, els veritables explotats no en poden fer, de moment, i mentre fem el ruc vindran els de la capital espanyola i ens fotran el mobil dallonses i tots contents...
De les reivindicacions no en puc dir res, els pobles que no tenim metro, a vegades, ens fem els desentesos. Però de l'escàndol que suposen els cementiris d'elefants (en el nostre cas del PSC i ICV) del TMB i l'Àrea Metropolitana, benvingut el merder que ho està traient a la llum. Perquè de 60.000 € l'any no en baixa cap. Que t'has quedat sense ajuntament? Doncs apa, cap a l'Àrea a dit que hi falta gent! No pot ser que vagis a parlar amb un director general d'ICV i et rebi vestit amb roba que l'hi ha costat, pel cap baix, 600 €.
Estic d'acord i amb desacord amb tu, Francesc. Em refereixo als termes generals. Reivindicar i lluitar per millores, també salarials em sembla bé; després, cada cas és cada cas. Sobre el paper dels sindicats en els darrers temps, i sobretot dels caps dels sindicats... UF!
Sí, Júlia, però les vagues sempre han estat corporativistes, tant les d'obrers de les fàbriques com les de la funció pública, que era el nostre camp. I, de tota manera, això és la jungla, amb depredadors de totes les espècies i categories.
Cert, Clidice: cementiris d'elefants i a veure qui xucla més. Vergonyós. Quant als sous concrets, ja has vist l'enllaç. I tot plegat, misèria, morralla, si la comparem amb els qui 200.000 l'any, per dir una xifra, seria una ofensa gran . Aquests queden fora del nostres mons.
Publica un comentari a l'entrada