En descàrrec propi diré que la
informació -o desinformació- que tinc, com la majoria dels meus
conciutadans, i a vegades comparteixo és de fonts indirectes. Vull
dir que si a vegades desconfio de la meua percepció de la
realitat, la que rebo dels altres no crec que hagi de tenir una
credibilitat més alta.
Aquesta introducció necessària ve
originada pel fet que ja fa mesos, però més darrerament, que s'acusa la
Colau, és a dir, als mitjans que té a les seues mans, de tenir una
actuació feble, parcial, etc., amb els manters barcelonins, d'una
conducta laxa a l'hora de foragitar-los de les vies públiques. Com
que qui parla del tema rarament va més enllà del fet concret, jo
tampoc ho faré, però m'agradaria que les veus que sento i a vegades
escolto fossin rigoroses. Exemplifico: Quants manters hi ara i quants n'hi havia
fa dos anys als carrers de Barcelona? Per què el nombre ha canviat?
Quina política sobre aquest assumpte seguia l'anterior consistori i
quina l'actual? Per què ni Trias ni la Colau són -era- capaços de
concretar les actuacions que duen -duia- a terme? Xifres, actuacions,
concrecions... La resta és xerrameca. Esclar que els informadors
professionals o aficionats també podrien mirar de ser rigorosos. Dit
això, jo, passejador habitual en llocs de manters, confirmo que he
vist més actuacions policials durant l'època Colau que durant el
període Trias, cosa que no vol dir absolutament res, és una
constatació parcial, particular, limitada a uns espais.
P.S.: En aquesta informació parcial
quotidiana, llegeixo al diari -foto inclosa- que l'alcaldessa, per
allò de l'acció-reacció, ha visitat les peixateries escasses -tres?- del
mercat de la Concepció, el meu, i posteriorment ha emès un tuit que
diu: “La Rosa es lleva cada dia a les dues del matí i obre el
mercat. Orgull de dones treballadores.” Em pregunto per què la
Rosa es lleva a les dues del matí, quantes hores dorm, quin és el seu horari, la
qualitat dels seus productes, a quina hora es lleven els altres
paradistes -peixateres i peixaters inclosos-, si obren a les tardes, si les dones no treballadores
-n'hi ha?- se senten orgulloses de no treballar o si les
treballadores assalariades se senten orgulloses del seu treball...
Entenc que un tuit no pot respondre tantes preguntes, i moltes altres;
un post tampoc.
