Per molt que en públic
diguem el contrari, el cas entre Fernández Díaz i el director de
l'Oficina Antifrau no escandalitza ningú, és el pa de cada dia que
en aquest cas surt a la llum. Ara bé, des del punt de vista polític
hauria de suposar el cessament immediat del ministre de l'Interior i
del director de l'OAC i després haurien de venir els matisos. Que no
hagi estat així – que el cas es porti als tribunals és un pas
posterior- és la mostra, també quotidiana, d'un estat democràtic
nominal amb un ancoratge encara important en un passat no tan remot
en què el poder gaudia de total impunitat.
Passi el que passi, el
cert és que, en termes generals, tret de Catalunya, que no
m'atreveixo a dir res, aquest cas beneficiarà més que perjudicarà
els resultats electorals del PP. Combatre els separatistes, combatre
Catalunya de la manera que sigui, sense que tremoli el pols, serà
premiat per molta de la bona gent d'Espanya, que ves a saber si
posaran ciris en un altaret amb les estampes del ministre i el nou
heroi que qui sap si el Parlament elevarà a la categoria de màrtir.
PS: Llegeixo que el
director de l'OAC de moment no pensa dimitir perquè en una votació
secreta -que deu haver convocat ell- ha obtingut l'aprovació dels
sis dirigents de l'Oficina, la confiança dels “seus”. Sí
senyor.
3 comentaris:
La confiança de tots els seus no, n'hi ha 11 que han publicat un manifest en el que no el recolzen.
Doncs a mi si que m'ha escandalitzat, però no pels fets que ja es podien suposar, el que m'ha escandalitzat és que es pugui grabar unes converses al despatx del ministre de l'interior que ha de garantir la nostra seguretat, és per això que ha de ser cessat, per incompetent, lo altre es clavegueres de l'estat i això és cosa de tots, nomès que aquesta vegada les rates, o algunes de les rates han traït al Ministre.
Amb escàndol o sense, Francesc, aquí no dimiteix ni déu, que és el que s'acosta més a Fernández Díaz.
Publica un comentari a l'entrada