oficis i beneficis

Llegeixo en alguns diaris, tant en articles informatius (sic) com d'opinió (sic) que es pregunten -cito més o menys textualment-: Qui paga el viatge de dos-cents alcaldes a Brussel·les? Com es paga Puigdemont les seus vacances a Bèlgica? Entenc que fer-se preguntes és qüestió de filòsofs, que la funció dels periodistes, i assimilats, és donar respostes, però la professió en molts casos... Deixem-ho estar. En tot cas, no descarto que alguns diners surtin de la caixa d, que la A, la B, i la C ja tenen amo.

el temps immòbil, de moment

Escolto a través de la ràdio la part final de la conferència de Madrid, és a dir, la intervenció de Puigdemont. Cap novetat important, res que no s'hagi sentit abans o s'hagi deixat entreveure. Normal, la novetat no era la intenció. Allargo una mica l'audició. Els tertulians de Catalunya Radio expressen les sensacions generals que els ha produït la conferència. Un d'ells diu que no l'ha convençut l'exposició d'arguments que ha fet Junqueres per justificar la independència (o diu el referèndum? No me'n recordo), afegeix que les reivindicacions del vicepresident podrien tenir cabuda en el marc polític espanyol. Retornem a aquesta dèria inacabable d'explicar-se. Què més cal explicar? Sobre el passat i el present ja està tot dit, esclar que sempre es poden fer variacions pràcticament infinites; el futur es pot preveure, intuir, desitjar, però és incert, més o menys imprevisible. Explicar, explicar-se... Està bé, suposo, explicar el motiu dels actes, de les conductes individuals o col·lectives, però a mi, la veritat, en aquest assumpte em basta, ho diré parafrasejant el Maragall del comte Arnau, que es justifiqui dient: perquè en té la voluntat. Que només els nens responen perquè sí? Llàstima, jo trobo que és un argument inapel·lable.

Per cert, sóc escèptic respecte que la majoria dels qui no volen la independència de Catalunya siguin partidaris d'un referèndum. Per què ho haurien de ser?

sota el signe de capricorn

En els altres èpoques -no cal dir en temps antics-, de seguida que una persona agafava certa rellevància -en temps ben antics quan naixia qualsevol persona-, alguns mitjans de comunicació s'apressaven a comprovar la seua data de naixement i a esbrinar la seua personalitat i trajectòria segons el seu signe zodiacal, la seua ascendència i tots els altres detalls pertinents. Ara això ja no és fa, o no es publica, o jo no en tinc constància, però com sigui que a mi em diverteix l'assumpte, en aquest moment no tinc altra feina i estic fent petites lectures de Llull, m'atreveixo a copiar el que diu el savi referent al signe de Capricorn, que és el que correspon a aquestes dates. No ho faria si no fos que Carles Puigdemont Casamajó (sense erra final) va nàixer un 29 de desembre i per tant ha estat elegit president just quan al cel domina la seua constel·lació (consulteu mapes celestes i mireu el firmament).

De fet, com que Llull dedica un espai brevíssim a Capricorn (ho podeu consultar aquí) prefereixo triar alguns fragments dedicats al planeta dominant de la constel·lació, és a dir, Saturn. Diu Llull:

Saturnus és de la complexió de la terra, significada per .C., e és masculí, diürnal e mal e és seu lo plom e lo dissabte e és senyor de Capricorn e Acari e fa son cors en .XXV. Anys axí com lo Sol en un any.

Los astronomians apropien a Saturnus moltes propietats segons sa complexió e segons la speriència que han hagudes d'elles, mas no les proven. E jo, Ramon, vull parlar d'algunes d'elles segons l'encercament que fas ab los principis de la mia Art, e parlaré d'aquelles propietats que ells dien e qui'm paren veres. De les altres qui no han semblança de veritat segons les condecions que li donen, no vull parlar. E aquest procés propòs tenir en les altres planetes.

[...]

E los hòmens qui neixen en la sua costil·lació són malencòlics i pelsants, per la ponderositat qui han de la terra e per l'aiga, qui naturalment són greus; e per la natura de la ponderositat són constants e ferms en llurs apetits i prepòsits e naturalment gorden envés la terra. E han bona memòria per ço car l'aigua és restretiva i cóbesa e impressiva e ama les spècies fantàstiques e matemàtiques, e la terra és espès subject en què dóna la impressió de les spècies membrades; e per aiçò los hòmens malencòlics són disposts a haver grans scièncias per montiplicació de molstes spècies, e per natura los hòmens malencòlics són sospitosos e preveuen de lluny per imaginació qui ab malencolia ha major concordança ab imaginació e és per ço car imaginació consira demesures e lleges figures e colors, qui poden esser mills imprenses en l'aiguo e la terra, per ço con han pus spessa matèria q ue han lo foc e l'aire...

Ramon Llull: Tractat d'astronomia.

No continuo, la mostra ja em sembla prou clara i definitiva i no crec que ningú dubti del seu rigor. Consti que Llull indica un punt de partida, després, el temps i les circumstàncies s'encarreguen, com tothom sap, de fer les modificacions que calgui. 

                                             Nit de la investidura

inici de càntic

Mentre escoltava el partit del Barça per la ràdio i anava fent altres coses, m'agafa per sorpresa la designació del periodista i alcalde de Girona, etc., Carles Puigdmont com a candidat a president del país, la investidura del qual tindrà lloc demà a les 5 de la tarda, mitja hora abans de la posta del sol. Cap a les 8, deixo el meu retir del nord i torno a la capital per seguir més de prop la proclamació presidencial. M'agrada Puigdemont, que, nascut al 62, sembla que té un pacte d'eterna joventut amb el diable o amb qui sigui que ara es dediqui a aquests afers. Ja es veurà, o no, quins pactes haurà de fer per mantenir-se.

Com que no he llegit els documents, no sé, a part del pas a la dreta o a l'esquerra de Mas, quines han estat les renúncies, que em temo que seran més dures, electoralment parlant, per a la CUP que per a la resta . Tot sigui per a bé: la nau va, que diria Fellini, i ja es veurà, o no, qui n'és el capità i a quin port arriba.

Penso alguns detalls -que si això o allò o allò altre- que estic a punt d'afegir, però em repenso quan penso que encara estic en procés de passar d'un estat contemplatiu a un altre de lleugerament actiu. Repeteixo, el que importa és que la nau va i que bé puc esperar a veure'n el rumb.

M'acaben d'enviar un whatsapp amb una foto del nou candidat juntament amb altra gent i amb una inscripció sobreposada que diu: Trempera. Aquests és un país de tremperes matineres. Que durin, esclar.