amors

Qui no’s cansa
ve qu’alcansa.

Veieu la caseta blanca
del bell cim d'aquell turó,
que calça un munt de verdura,
que vesteix la llum del jorn?
Aquella caseta blanca
n´és lo niu dels meus amors.
...

Jacint Verdaguer. “Lo niu dels meus amors”

















Hi ha amors turmentats, primers, últims, purs, llargs, curts, platònics, oficials, clandestins, adolescents, madurs, superficials, perillosos, ardents, suaus, per inèrcia, inconcebibles, correspostos, ignorats, pacients, arrauxats, llunyans, poderosos, equivocats, múltiples, virtuals, desvirtuats, inconscients, naixents, feixucs, atabalats, lacònics, indestructibles, fràgils, interessats, desinteressats, immòbils, cansats, esperats, desesperats, sumptuosos, de mòbil, progressius, subtils, enterrats, insatisfets, àvids, operístics, motoritzats, entrellaçats, primitius, civilitzats, savis, ideals, estroncats, apassionats, desapassionats, de matinada, consecutius, útils, miserables, imitatius, feréstecs, melosos, concertats, histriònics, terrenals, desconcertants, instantanis, mesquins, d’una sola nit, impensables, orgàsmics, a primera vista, ridículs, assenyats, de corredor de fons, de dormitori, constants, inconstants, compartits, únics, vulgars, fanàtics, rutinaris, dramàtics, eterns, impermeables, amb xarxa, sense xarxa, harmònics, entrevistos, destructius, casolans, idealitzats, subterranis, intangibles, egoistes, valents, frígids, covards, envejables, inconsistents, complexos, inútils, joiosos, tristos, santificats, idiotes, fugissers, romàntics, realistes, immorals, equívocs, festius, seriosos, convencionals, cridaners, satisfactoris, impacients, pacients, previsibles, suportables, insuportables, improbables, il·lusionats, infernals, de vigília, a plena llum, celestials, envellits, de pel·lícula, bilingües, plurilingües, suïcides, salvatges, bojos, irresistibles, volcànics, intransigents, senzills, de comèdia, sorprenents, esgotadors, per correu, culpables, innocents, utilitaris, tranquils, patètics, novel·lescos, vampírics, submisos, místics, prosaics, falsos, traumàtics, lluminosos, insignificants, foscos, èpics, insans, arbitraris, còmodes, enganyosos, vulgars, clàssics, canviants, anodins, obsessius, tràgics, porucs, d’estiu... Hi ha tants amors, que mareja només de pensar-hi. I cada modalitat de l’amor pot mudar en una altra i en una altra, i desenvolupar-se en milers de matisos, i encara compartir adjectius. Trieu, trieu, si podeu... i afegiu.

Per què, però, hi ha tants amors impossibles?

P. S. Ho sento tant!
No, el post no té res a veure amb aquest P. S. sense resposta, però també, i tant.