22.8.06

qüestió de gustos

Tots sabem que alguns comerciants de la costa fan l’agost a l’agost –d’acord, també al juliol-, i després, a viure la resta de l’any amb molt menys esforç. En el ram de la restauració la competència pot ser terrible i cal inventar algun reclam original i irresistible que et faci trepitjar el local publicitat ni que sigui una vegada.

Jo crec- vaja, n’estic convençut- que el restaurant “Mil gustos” de La Cala ha aconseguit superar la mediocritat imaginativa dels competidors d’una manera definitiva.













































Durant aquest mes és gairebé quimèric intentar aparcar en les carrers del poble, però hi ha un lloc on és probable que pugueu deixar el cotxe a quatre passes del centre: l’aparcament del mercat. A la mateixa entrada, a mà esquerra, podreu –podíeu- veure que el “Mil gustos” –el nom en si ja és engrescador- ha col·locat dos menús. El primer que un és pregunta és el motiu de l’existència de dues propostes al mateix preu: per què no han unificat les opcions en un sol full? No els ho permetia la relació mida del paper amb la varietat de l’oferta?. Després hi ha la qüestió de la diferència cal·ligràfica i de color de la tinta. Una competència entre dos socis propietaris...? Una forma subtil –negre i vermell- d’indicar alguna mena d’anarquia en el local o les receptes? A continuació, un pot observar que els plats s’ofereixen majoritàriament en castellà, però que el català també hi és present . Davant d’això, un es pregunta quin tipus de complicitat pretén el propietari o propietaris. Aconsella determinades menges segons la llengua del client? I per si encara l’hipotètic consumidor no se sentís prou motivat, cada menú ofereix un petit misteri que només podrà resoldré la pregunta directa al cambrer: per què bacalau i no bacalao, bacallà o abadejo? És que es tracta d’una mena de proposta galaicoportuguesa o italiana sui generis? I en el menú negre, qui es pot resistir a saber de quin animal són els muscles que s’ofereixen? Espatlles de corder amb salsa, potser, encara que sigui un plat poc mariner? Ja ho veieu, per poc curiosos que sigueu us resultarà imprescindible “saber”.

No dubteu que si jo no hagués tingut el temps tan programat i tants altres restaurants coneguts per anar, aquella nit hagués sopat, o al menys ho hagués intentat, al “Mil gustos”. De moment, ho vaig deixar per un altre dia, tot i que no em puc estar de fer publicitat del restaurant per si algun de vosaltres no sap on anar el dia que arribi a La Cala i és aficionat a menjar i resoldre misteris pel mòdic preu de 12 euros.

(Torno a casa i l’ordinador m’aclapara: 701 mails, la majoria dels quals no m’interessen ni entenc, moltíssims posts –el meme de l’estiu sobre els milionaris i altres desitjos que em llegiré atentament-, alguns comentaris, i, per sobre de tot, l’actualitat que ja és vella només de néixer. I jo que continuo en el passat, perquè el passat continua sent present... M’hauré de posar al dia.)

7 comentaris:

bitxo ha dit...

Quina alegria tornar-te a llegir, pere... 701 mails? Déu n'hi dó! No t'atabalis, per això. Poc a poc i bona lletra! :)

júlia ha dit...

Un menú eclèctic que mostra la diversitat cultural aplicada a la gastromia popular, i, a més, amb recuperació de l'art cal·ligràfic. Què vols més?

Xurri ha dit...

ui l'spam, quina plaga!

Potser un dels menús era spam, i l'altre el menú de veres.

El que està clar és que un era masculí (escuet, apresurat, poc descriptiu i de caligrafia tallant) i l'altre femení (extens, treballat, detallat i adornat).
I malgrat proven de contradir-se, no poden evitar trobar-se als canelons. El de sempre, vaja.
Queda clar el preu.

jaka ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
jaka ha dit...

Ei !!! Ja era hora!!! Quines vacances !!!

Això dels “mil gustos” ja ho provaré... potser mes endavant.
Jo de moment a la Cala em quedo amb “El Poniente” que allò si que es “los mil regustos”.

Hanna B ha dit...

benvingut pere!!
sobre els milgustos no tindria el més mínim dubte, com diu la xurri el segon és més femení i personalment em suggereix molt més que no pas el primer, tant secot!
pren-te amb calma aquests 700 i pico mails (algun pico em correspon i llavors et demanaria conmiseració ;))

pere ha dit...

I la meva per poder-te també llegir, bitxo (i si no et llegeixo és que has anat de vacances, que també és bo). La veritat és que els mails no m'atabalen, els esborro i els maleeixo: coses de la fama.

Res, Júlia, que realment hi ha de tot. És molt satisfactori veure com encara es pot trobar algú original i sense complexos.

No, xurri, segur que els dos eren autèntics.
Ja tens raó: la pasta sempre enganxa, i si és farcida, més.
N'estàs segura de la masculinitat i feminitat respectiva? Encara un altre incentiu per a la visita.

Quines vacances, quines vacances... Curtetes com les de tothom.
Jo també em quedaria amb "El Poniente", encara que m'han dit que darrerament és una mica irregular. Potser ja ho he dit, però a La Cala m'agrada tastar els plats de "La cuineta", encara que des que es van separar els amos no sé si tot continua igual, he de suposar que sí, perquè la que ha quedat és la cuinera.

Gràcies, Hannab, igualment. Pura publicitat això dels menús, no ho dubtis, tot deu estar perfectament calculat.
No et corrspon cap pico, com t'atreveixes a dubtar-ho, ja saps que és un plaer tenir notícies teves (tinc algun pico teu?)