8.8.06

postal vacuna

De tant en tant, en les meves vacances nòmades de curta volada, faig una parada a Barcelona d’un o dos dies abans de reemprendre una altra sortida. A penes em queda temps per fer una mirada als blocs amics –als que continueu a casa, als que heu anat de vacances (i escriviu o no), als que ja heu tornat- i als nous, escriure algun comentari, o deixar algun post –ja no té gaire sentit penjar alguna de les coses que vaig escriure al País Basc ara que començo la meva tercera tanda de sortides, però us amenaço que potser...-

Sigui com sigui, i tenint en compte els nervis que passo per si he estat agraciat amb el premi que es sortejava avui –demà trucaré-, us plantejo el dubte que em comporta l’adquisició de la butlleta a la carnisseria on vaig comprar uns quants xoriços el darrer dia d’estada a Gernika. Què faríeu vosaltres: us quedaríeu la vedella i la trauríeu a passejar tres cops al dia per l’Eixample? Us decidiríeu pels 1.200 euros? Optaríeu, com em van dir que era costum entre la major part dels habitants del poble, per regalar la vedella a la residència d’avis? El que no estic disposat és a pagar 6 euros cada dia indefinidament.

6 comentaris:

egotista ha dit...

Ara quedaré fatal amb els avis, però jo em quedaria amb els equivalents 1200 euros :-( Si els hi volen regalar cada any a la residència d'avis, que ho facin directament, i es deixin de sortejos, no? :-)
i ha tocat?

Hanna B ha dit...

quin dilema! perdona la incultura, però la vedella dóna llet? (si la resposta és no, s'hauria de dir vedell, no?) en cas que dóni llet jo l'enviaria a alguna granja lletera a canvi de que me'n proveïssin (llet, mantega, nata, iogurts...) de la meva vedella a demanda (que piji que sona)
si te la quedes li pots garantir una llarga vida? les altres opcions sembla que l'envien directa a l'escorxador... ai...
donades les circumstàncies, espero que no et toqui, la veritat (disfrutaries dels 1.200 euros??)

pere ha dit...

Díficil resoldre el trilema, ego i hanna; ja ho veieu dues opinions no coincidents.
No ha tocat, ego, vaig comprar la butlleta uns 1500 números abans, segons m'han dit. La teva opció era la més temptadora, però, pentsant-ho bé, augmentaria la fama dels catalans amb la seva relació amb els diners i estava disposat a fer un esforç per l'honor del país.

Ja no ve al cas, hanna, però també m'havia passat pel cap l'opció que suggereixes, fins i tot estava disposat a començar la meva vida en una granja i a llogar immigrants i..., el conte de la lletera.

Xurri ha dit...

Doncs regalar-la als immigrants sudamericans seria una opció a considerar, posats a fer caritat...

Arare_ ha dit...

Amb lo fàcil que hauria estat sortejar un manat d'espàrrecs, tchts,tchts...

pere ha dit...

Ai, xurri, avui la paraula caritat és una ofensa, com t'atreveixes.

El que passa, arare, és que els bascos no s'hi posen per poca cosa.