blocs

“Quan jo era petit –va continuar-, vaig tenir la sort de parlar amb el gran Berenguer de Montagut. “Nosaltres”, recordo que em va dir referint-se als catalans, no necessitem més decoració: en tenim prou amb l’espai i la llum.”

Idelfonso Falcones. L’església del mar.

Para vivir el mar de cerca y sentir la luz del Meditarraneo dentro de su propia casa.

Residencial S B L’Ampolla.

Han passat gairebé set segles des de les paraules de mestre Berenguer i la immobiliària –o el que sigui- que construeix acceleradament la catedral del poble –dues naus- sota el regnat de Sancho –presidirà el terrat una imatge seua?- conserva encara l’esperit que va guiar la construcció de l’església barcelonina. Existia l’espai i s’ha volgut que 217 vivendes gaudeixin del sol de tots en petits receptacles privats i sense vitralls de colors que el tergiversin.











És veritat que per gaudir d’aquesta llum que es troba a tot arreu, i aquest estiu més intensa que mai, s’haurà de pagar. Cert que aquesta aberració, tan generalitzada per altra banda, traurà el sol del sud a un petit nombre de casetes de dos pisos, però, no és veritat que s’agraeix una mica d’ombra en els calorosos mesos d’estiu? És evident que no només els catalans ocuparan els habitatges d’una dues o tres habitacions i tindran dret a la piscina comunitària a 50 metres de la mar, però, qui vol tornar a l’obscurantisme medieval, a l’època en que jueus, moros i similars foren foragitats del país?

I més enllà d’aquest doble bloc –encetaran un bloc per cantar-ne les excel·lències?- perpendicular al carrer Ventura Gassols (sic), que al cel siguin, l’arquitectura del Baix Ebre va creixent: urbanitzacions, hotels, apartaments, xalets, piscines, camps de tennis... Aviat els municipis de l’Ampolla i de Camarles seran un en la homogeneïtat –qui en farà l’oda?- , després vindran, potser, les infrastructures i els serveis perfectament planificats.

Més a l’interior, a sis quilòmetres d’aquí, amb un cens de poc més de 2.000 habitants, hi ha ara uns 300 romanesos –n’hi viuen molts més- que treballen en la construcció. En el terme municipal, alguns anglesos, que ja fa anys que van venir, construeixen cases sense la intervenció dels arquitectes, aparelladors i llicències municipals. No en faig cas.

En fi, no us vull avorrir més amb detalls d’aquestes aprenents de marbelles. Per què no s’ha e fer aquí el que s’ha fet a altres llocs? És la prosperitat i el progrés. Són els diners convertits en totxo i reconvertits en diners. Són els percentatges. I si tot s’ensorra alguna vegada, tampoc no ens hem d’amoïnar gaire, que ningú no ens podrà treure l’espai i la llum, sobretot aquesta llum que ara es ven a no sé quant el metre quadrat, depèn de la proximitat o l’allunyament del sol, aquest sol de tots que es vol encabir en gàbies i que ens acabarà matant.