28.8.06

amors

Qui no’s cansa
ve qu’alcansa.

Veieu la caseta blanca
del bell cim d'aquell turó,
que calça un munt de verdura,
que vesteix la llum del jorn?
Aquella caseta blanca
n´és lo niu dels meus amors.
...

Jacint Verdaguer. “Lo niu dels meus amors”


















Hi ha amors turmentats, primers, últims, purs, llargs, curts, platònics, oficials, clandestins, adolescents, madurs, superficials, perillosos, ardents, suaus, per inèrcia, inconcebibles, correspostos, ignorats, pacients, arrauxats, llunyans, poderosos, equivocats, múltiples, virtuals, desvirtuats, inconscients, naixents, feixucs, atabalats, lacònics, indestructibles, fràgils, interessats, desinteressats, immòbils, cansats, esperats, desesperats, sumptuosos, de mòbil, progressius, subtils, enterrats, insatisfets, àvids, operístics, motoritzats, entrellaçats, primitius, civilitzats, savis, ideals, estroncats, apassionats, desapassionats, de matinada, consecutius, útils, miserables, imitatius, feréstecs, melosos, concertats, histriònics, terrenals, desconcertants, instantanis, mesquins, d’una sola nit, impensables, orgàsmics, a primera vista, ridículs, assenyats, de corredor de fons, de dormitori, constants, inconstants, compartits, únics, vulgars, fanàtics, rutinaris, dramàtics, eterns, impermeables, amb xarxa, sense xarxa, harmònics, entrevistos, destructius, casolans, idealitzats, subterranis, intangibles, egoistes, valents, frígids, covards, envejables, inconsistents, complexos, inútils, joiosos, tristos, santificats, idiotes, fugissers, romàntics, realistes, immorals, equívocs, festius, seriosos, convencionals, cridaners, satisfactoris, impacients, pacients, previsibles, suportables, insuportables, improbables, il·lusionats, infernals, de vigília, a plena llum, celestials, envellits, de pel·lícula, bilingües, plurilingües, suïcides, salvatges, bojos, irresistibles, volcànics, intransigents, senzills, de comèdia, sorprenents, esgotadors, per correu, culpables, innocents, utilitaris, tranquils, patètics, novel·lescos, vampírics, submisos, místics, prosaics, falsos, traumàtics, lluminosos, insignificants, foscos, èpics, insans, arbitraris, còmodes, enganyosos, vulgars, clàssics, canviants, anodins, obsessius, tràgics, porucs, d’estiu... Hi ha tants amors, que mareja només de pensar-hi. I cada modalitat de l’amor pot mudar en una altra i en una altra, i desenvolupar-se en milers de matisos, i encara compartir adjectius. Trieu, trieu, si podeu... i afegiu.

Per què, però, hi ha tants amors impossibles?

P. S. Ho sento tant!
No, el post no té res a veure amb aquest P. S. sense resposta, però també, i tant.

33 comentaris:

mar ha dit...

eiiii, t'has deixat de posar el meu,

o si que l'has posat?

:)

un petó de bona nit

pere ha dit...

El teu? Segur que te'ls has llegit tots? Va suggereix, que actualitzo.
Petó de bona nit.

mar ha dit...

ara si que me'ls he llegit tots i a més a més del meu, que és especial , et falten els "amors prohibits"... i d'aquests jo en sé una miqueta massa

petó de bon dia

júlia ha dit...

Hi ha qui opina que els amors impossibles no són amors sinó dèries o obsessions, és a dir, que els amors-amors són sempre possibles. Qui sap?

Arare_ ha dit...

Però si no n'hi hagués tants, potser no seria tan apassionant estimar. I llavors potser no valdria la pena.

Arare_ ha dit...

Per cert, Pere, sàpigues que sóc mig bruixa (i si no pregunta-li a la mar)... aiii, tchts,tchts...

bitxo ha dit...

M'ha encantat aquest post, pere. Sí que hi ha infinits tipus d'amor però, d'entre ells, sempre en sobresurt l'AMOR amb majúscules, l'essència primera que hi ha en cadascun d'ells abans de desenvolupar-se en aquell tipus d'amor que arribaran a ser. I l'AMOR és aquell tan desitjat, que crema només de pensar-hi i que sabem que no podrem tenir mai...

Albert ha dit...

Desolats....

Xurri ha dit...

Trobo a faltar els amors trapelles, els irònics, els ingenus, els desencantats, els remots, i -molt especialment - els virtuals.
Es que, realment, n'hi ha molts.

Xurri ha dit...

ai ai ai!!! que els virtuals sí que hi son!!
Bé, diguem doncs els virtuosos.

Grigri ha dit...

Em quedo amb els madurs, ardents, suaus, romàntics, orgàsmics, apassionats, melosos, assenyats, il·lusionats i realistes.

No sé, costa molt triar!

I molt encertada la mar dient que falten els prohibits! tot i que potser estarien inclosos dins dels suïcides... a saber!

júlia ha dit...

I la mar que ens expliqui això dels amors prohibits dels quals sap tant, que m'he quedat in-tri-ga-dís-si-ma...

pere ha dit...

Oh, mar, això dels amors prohibits és només el nom general de molts altres amors. Prohibits per què, per qui, en quines circumstàncies, on, a quina edat. Però és veritat, hi hauria de figurar.
El teu (teus) és també una variant dels especials? Ai, quanta gent pensa això ;-) Com pot deixar de ser especial un amor?

Qui sap, Júlia? Qui sap, a més, si per parlar d'amor cal que sigui compartit.

Cada persona enamorada és un amor, Arare, i sovint un amor canviant. ës clar que l'amor no deixa de ser una abstraccció que cadascú concreta com pot, com vol, com sap...
No li preguntaré a la Mar, Arare. Va no em deixis amb la incògnita de la teva bruixeria... sisssplauuu.


L'AMOR, bitxo... D'aquest només en conec referències com la teva.

Els desolats són terribles, albert; potser els pitjors. Sempre deu quedar, però, la possibilitat de trobar-ne un altre, no ho sé.

Els afegeixo a la llista i al pensament, xurri. Els virtuals no podien faltar explícitament, tractant-se d'un bloc, no m'ho hagués perdonat.

Quada't tots els que has triat, grigri, que és una bona tria, i jo te n'afegeixo alguns mentalment, tenint en compte la teva pauta, que segur que també et satisfaran. Va, un d'explícit: de muntanyes nevades (sense al·lusions franquistes).

Que ens ho expliqui, que ens ho expliqui... o al menys que ens ho insinuï

jaka ha dit...

Sí, si que dona de si això del amor !!!
Jo afegiria “amor d’Skipe” ?
Un post magnífic com tots els teus.

Hanna B ha dit...

ai, els impossibles són els millors, ens permeten idealitzar tant....!
a mi m'agrada una frase de la rodoreda: l'amor, com més lluny més bonic.

Arare_ ha dit...

Dona, hannab... jo sóc una mica més pragmàtica i em quedo amb què l'amor, com més a prop millor!

Pere, ja t'ho explicaré. La meva bruixeria és... cosa de bruixes, he hehehe! un petonet.

mar ha dit...

amors prohibits???

tant la història com la literatura estan plenes d'amors prohibits:

per la família, per la societat, per la religió, per nosaltres mateixos, pels principis, per la cultura, per les creences, per la política, pels dogmes, per l'educació...

i jo tinc la mala sort (o bona) d'ensopegar-hi (catxis)

en fi, que no fa gaire em van regalar un poema que deia:

"llunes rogenques
que s'acaben tornant blanques

amors prohibits,
que de sobte deixen de ser-ho

amants sota molins
penjats de muntanyes retallades

..."

crec que aquest amor prohibit amb el que ara he ensopegat, de sobte ha deixat de ser-ho

;)

apa!
explicat i insinuat...

Violant de Bru ha dit...

Qui pogués viure tantes vides com amors viscuts, sentits o imaginats!

pere ha dit...

Gràcies, Jaka. Afegim aquest amor, doncs. Qualsevol dia el tornaré a fer servir. Gairebé sempre el tinc desconnectat. Va, deixa'm afegir una amor que em sembla que no tinc: amors aparents. I és clar: amors desconnectats.

Jo faig sempre una mica de trampa, Hannab: els amors impossibles no existeixen, tu ho has dit, en el teu cas són amors idealitzats.
"Mirall trencat", de la Rodoreda, és excel·lent -llàstima que la perpetrin en fragments per la tele-, però La mercè no m'interessa gaire. No li facis cas.

M'ho explicaràs, m'ho explicaràs... Quan, Arare? Que el temps corre i jo ja tinc anys (i la amr està per altres assumptes, o era l'assumpte de la mar?).

No, no, mar, són els protaginistes que es pensen que l'amor és prohibit, a causa d'algunes de les consideracions que tu fas i que no saben, s'atreveixen, poden traspassar (l'un o l'altre, perquè sense acord l'amord és una altra cosa: desig, ideal, el que se li vulgui dir).
Si tu mateixa ho acabes de dir: "amors prohibits que de sobte deixen de ser-ho".
Ho veus, el teu amor prohibit era una aparença un estat trannsitori abans d'arribar a l'amor. Continuarà?

Qui pogués viure tantes vides felices com aquests amors, Violant. La veritat és que jo, que sóc molt prosaic i relativament exigent, em conformo només amb una vida.

pere ha dit...

Ho sé, ho sé, hauré d'escriure més a poc a poc -no, més poc a poc- i repassar el ball de lletres.

Arare_ ha dit...

A-poc-a-poc, nooooo?
(al menys la col·lecció de llibrets amb què tants i tants nens van aprendre a llegir amb mi es deia així, amb la preposició davant)

I ara em dius que la A ha perdut la seva presència? (Culpa del Govern?)

Pere, d'avui no passa que no et faci un email explicant-te la meva bruixeria. Però has de tenir paciència, haurà de ser al vespre, que ara ja saps on vaig (quasi no me'n moc)
UN petonet.

mar ha dit...

continuarà, continuarà... però davant d'una cervesa
d'acord?
(no penso explicar-te res més sobre el tema, havent-t'ho d'escriure) (i menys aquí...uffff)

petó de bon dia

(aiiissss.... que arribo tard a treballar)

mar ha dit...

hola arare!!!
(ens hem creuat els comentaris)

bon dia, preciosa!!!
:)

ps- sort que en pere ja està acostumat a que fem servir el seu bloc per deixar-nos missatges

ps- buenuuuu... bon dia (pere) preciós!!!
:)

Hanna B ha dit...

haig de precisar, com a rodorediana fanàtica que sóc, que la frase apareix al conte "el parc de les magnòlies", publicat a "semblava de seda i altres contes" i a "tots els contes".
el mirall trencat em té el el cor trencat. com han pogut perpretar tal profanació antiestètica??? i consti que només he vist segons -esgarrifosos-
demano disculpes per anar-me per les branques. el meu amor, com ja ha quedat clar, es l'idealitzat (i així em va :))

Arare_ ha dit...

Algú ha llegit "jardí vora el mar"? (novel·la oblidada de la Rodoreda, que es queda amb el Mirall trencat i amb la plaça del diamant) què me'n dieu? I algú ha llegit "La meva Cristina i altres contes"? I algú ha llegit "Quanta quanta guerra"? I algú coneix la Rodoreda com a poeta?
ÉS LA MEVA AUTORA!

Mar, reina mora, (si, també, igual que la xurri) una´gran abraçada (en Pere ja està acostumat, com molt bé dius, i ens deixa la saleta per creuar unes abraçades, oi que si, pere?

pere ha dit...

No, arare, ho he escrir malament, volia dir "a poc a poc"
Avui ha passat, i la meva paciència té uns límits. Per què, Arare, em fas sofrir?

Petó de bona nit (el dia és quan es veu el cel si no hi ha núvols?), mar. D'acord, sempre em toca transigir a causa de la meva immoderada curiositat.

I no patiu arare i mar, podeu comentar les vostres coses per aquí, sempre que em deixeu algun petó, vosaltres que sou tan petoneres. M'agrada.

L'amor, Hannab (jo sóc menys expert en la Rodoreda, em sembla que li va acabar fent mal (era l'AMOR?).
Avui he tornat a mirar un fragment del Mirall de la tele i realment em volia amagar, però després m'ha mig enganxat, perquè malgrat tot continuava sent la Rodoreda. Saps que el meu personatge preferit, entre els petits, és la Maria...vida en estat pur i mort gloriosa.
No s'hi val, Hannab, tots tenim l'amor idealitzat, i els matisos?

Com a poeta, no m'en reecordo. L'he de llegir?

Albert ha dit...

D'aocrd amb la teva resposta al meu comentari. Mirarem.

Hanna B ha dit...

(pere, amb permís)
siiiii arare!!! i què me'n dius d'"el carrer de les camèlies", cada vegada que el rellegeixo ploro al final... i és ben dur..!
pere, d'acord amb el personatge de la maria, tot i que el petit jaume també, pobrissó...
els tinc tots tant visualitzats que qualsevol adaptació a la tv o cine em decebria, segur. però és que el que han fet, tant fosc i tètric i sinistre (estèticament) pels segons que ho he vist, no encaixa ni de casualitat amb l'esperit de la novela, coi. han volgut imitar la bbc quan no tocava ;)
(disculpes, pere, sobre els matissos, ara mateix poc podria dir, ni els veig...)

pere ha dit...

Mirar i esperar... i aprofitar. Què més es pot fer?

Feu, feu, Hannab i Arare! Per la part que em toca: com has de veure els matisos si canvies de canal. Per cert, la música trobo que també està molt mal triada.

Arare_ ha dit...

No sigueu tan crítics! La casa si que està ben triada! No és tal com us la imaginàveu? Quant als actors... per mi - tot i que són bons actors- no se'n salva ni un (mai no m'havia imaginat la Teresa Valldaura com la Carme Elias) però això passa molt. Algú es va imaginar mai la protagonista de "Els ponts de Madison" com la Meryl Streep? jo hauria triat la grassoneta de Tomates verdes fritos (que no sé com es diu) i pel personatge del fotògraf hauria triat una mena de Georges Moustaqui (el dec tenir idealitzat, aquest darrer) potser per allò del "vagabond".

I ja callo.

Pere, ja no pateixes (o si, una miqueta, hehehe)

esther ha dit...

hola a tots! no he desaparegut del tot! hem estat tot el mes d'agost sense internet, a casa meva encara no en tinc i a casa dels pares que es on m'aprofito una miqueta han estat tot el mes d'agost sense... mare meva quin patir! sense el meu espai i sense els vostres però ja estic aquí i rellegint post de fa alguns dies he trobat aquest, és genial pere.. però veieu el dificil que és definir "amor", per a cadascú pren una visió diferent, espero que totes les vostres siguin bones. La meva per ara és immillorable! jeee! petonets des de lleida

pere ha dit...

Ho veu, arare, com tu tampoc no hi estàs d'acord!

Excuses, Esther, però entenem que has volgut fer unes vacances totals i que quan la resta -qui més qui menys- tenim síndrome postvacacional o prelaboral, tu et mantinguis tan fresca. Quina envaja!

pere ha dit...

enveja, envaja, enveja...