consumisme o fetitxisme?

Necessitava una pinta –quina vulgaritat!- i se’m va ocórrer que un dels llocs més apropiats per poder triar amb garantia, fora dels grans magatzems, podia ser una botiga de tota la vida, d’aquelles en què els néts o besnéts continuen la tradició familiar sense renegar de la modernitat. Vaig pensar ja en tenia prou amb el fet que l’establiment hagués començat a servir els clients modernistes. Si subsistia des del 1892 , volia dir que la gent n’estava prou satisfeta. Que el nom de la botiga fos Casa Ciutad em va acabar de convèncer. Vaig decidir que ningú no m’enganyaria en un lloc que s’atrevia a conservar la incorrecció lingüística d’una època en què les vacil·lacions idiomàtiques eren freqüents i en què en Pompeu a penes havia iniciat a l’Avenç la seva campanya de normalització.

Ja sé que alguns de vosaltres us preguntareu quin és el motiu de tanta història per una simple pinta. Només us puc dir que els qui tenen una certa edat i un cabell delicat m’entendran perfectament.

Tornem al cas i passem al present. Entro a la botiga i una dependenta del país (i no vull que imagineu connotacions racistes) em presenta un mostrari reduït, atenent a les indicacions precises que jo li havia donat. Trio una pinta de tota la vida, però d’aquelles que avui gairebé no tenen vida. Estic plenament satisfet i ja em disposo a anar a la caixa abans de recollir el producte. De sobte els meus ulls queden fixats en un exemplar que sembla que demana la meva complicitat des de darrere del vidre del taulell. Em tempta, m’ofereix ves a saber quins plaers. No em puc resistir i li faig cas. Afegeixo la que m’ha suplicat a la meva comanda i gairebé me n’oblido de l’altra. Surto al carrer i no penso més que en ella i a arribar a casa per veure com es comporta.

En els reclams de la botiga es parlava de pintes de celles, de pintes de pestanyes, de pintes... Res no se’n deia d’ella. No calia. Qui es podia resistir a la morenor de la seva cuixa? Qui no pot imaginar la carícia de la seva sabata daurada? Qui sap quins plaers amagats pot proporcionar? Qui podria descobrir tots els seus secrets. Qui et pot oferir tant per tan poc? Que caldrà depilar-la de tant en tant? Un afegit més a la sensualitat que promet. Mentre em quedin pèls...