greixos

Ja sabíem que la qüestió de grassos i prims -afegiu els femenins si ho necessiteu- tenia relació amb l’estatus socioeconòmic. Als USA, que com sabeu estan molt preocupats pel tema perquè la seva població aviat no cabrà en el territori - un de cada quatre nord-americans és obès-, no paren de fer estudis i publicar estadístiques sobre aquest fet. Un treball de la Purdue University aporta uns nova perspectiva sobre l’assumpte quan conclou que l’obesitat va lligada a la religió. Així, els que van a missa solen estar més grassos que els que no freqüenten l’església. En aquell país sembla comprovat que els més grassos són els baptistes del sud, un grup evangelista, els catòlics tenen menys greixos, però més que jueus i agnòstics, que són els més prims. No sé si en el nostre país algú ha fet estudis similars, em fa la impressió que no. De totes maneres, encara no podem extrapolar el que passa als USA amb la vida d’aquí. Ja arribarà.

Sigui com sigui, voldria fer dos advertiments als excessivament optimistes
1. No està científicament provat que apuntar-se als evangelistes sigui suficient per augmentar de volum.
2. Tampoc no està provat que deixar de creure en Déu sigui un remei infal·lible per aprimar-se (ho sé de primera mà).

Fins que no es demostri el contrari, i exceptuant els casos patològics, la quantitat d’ingesta diària d’aliments i subaliments encara és el factor més important a l’hora de modelar el cos. La resta és literatura, literatura pseudomèdica si voleu.