quina gràcia!

Ahir, tarda i nit, vaig fer una volta per Gràcia. Encara vaig ser a temps de veure els carrers guarnits (em sembla que avui ja s’han menjat fins i tot l’espina de la sardina del carrer Tordera: la gent porta gana endarrerida), d’intentar prendre’m un mojito per menys de 4 € en alguna de les barres instal·lades pels veïns o en els bars de sempre (impossible, hi havia unanimitat de preus, cap competència més que la geogràfica), de veure les parades d’aliments etiquetats en català (curiosa la parada de gelats, ja m’explicareu com etiquetar una bola de maduixa), d’escoltar una mica de música de l’organitzada i de l’espontània... En fi, el de cada festa major. Es tracta de passar una bona estona, gairebé com si et trobessis en un poble, que Gràcia encara ho és. Les activitats són tan variades i nombroses que prescindeixo de recomanar-ne cap pel que queda de festa. Si voleu, podeu entrar en aquesta pàgina i, des d’allí, als vincles que suggereix. Va, que no sigui dit, jo aquesta nit em quedaré amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que són de la terra: a les 11 a la Plaça del Sol (ahir lluna plena).

Quant als aldarulls no en parlaré (ahir vaig obrir pas a la manifestació que baixava pel Torrent de l’Olla), estic de festa i no vull trepitjar merda, que vaig mudat. Si voleu informació de primera mà, ja ho sabeu, aquesta nit cap a Gràcia.

(aquesta nit més... música)













Il·lustració per gentilesa de "La Vanguardia"