13.12.05

mareig

Philips, JVC, Samsung, Panasonic, Daewoo, Casio, Sanyo, Pionner, Sony, Olympus, Canon, Nikon, Toshiba, Hitachi, LG, Packard Bell, Creative, Fujitsu, LaCie, Epson, Acer, Motorola, Conceptronic, Pentax, Kodak, Benq, Logitech, Packard Bell, Lexmark, Brother, Appel, Kenwood, Elbe, Nokia, HP, Grundig, Bang & Olufsen...


TV plasma, TV LCD, Home Cinema, Sintonitzador TDT, Equip Hi-FI, càmera de vídeo, reproductor mp3, ordinador portàtil, escàner, disc dur extern, impressora senzilla o multifunció, monitor, gravador DVD, navegador GPS, DVD portàtil, combo DVD VHS, iPod, webcam, càmera fotogràfica, auriculars, discman, telèfon mòbil, PDA, ordinador de sobretaula...

Que ja no us queda gaire temps. Penseu que cal aconseguir informació, voltar i comparar prestacions, orígens (no feu boicots, però), preus, serveis postvenda... I fer un canvi si a darrera hora trobeu una oportunitat millor. I potser haureu de demanar un crèdit personal o un préstec familiar que podreu tornar abans que se us hagi espatllat l’aparell. No crec que abans de Nadal hàgiu enllestit tots els processos si feu una tria a consciència.

Que la llista és incompleta i al mateix temps massa tancada? No és la meva intenció aclaparar ningú, però si preferiu roba, colònies o perfums, electrodomèstics, CDs, llibres, joguines de nens, bosses o carteres, vehicles a motor o a pedal, un amor nou, andròmines diverses..., estic a la vostra disposició.

L’atenció personalitzada es cobra a part.

(Si us sobra temps i passeu de compres (?), podeu intentar unir les marques del primer paràgraf amb els aparells del segon)

9 comentaris:

Dan ha dit...

Tu ens vols crear un cas sever d'ansietat pre-nadalenca!
Aixo es lleig. Que les festes seran molt dures!

Albert ha dit...

Jo encara no m'he ni plantejat el tema, però ja començo a espantar-me. Sort que dissabte passat vaig recordar que era el darrer dia per encomanar els turrons... Per cert, guapo el Monleón... Em sonava la cara tan aviat l'he vist però m'he hagut de llegir el post per recodar-ne el nom. Ja anirem seguint qui més surt en aquest altre blog.

miquel ha dit...

Jo només presento, Dan, t'ho decideixes. No he volgut ser exhaustiu, perquè podria resultar fatal per a cors delicats.

Jo ja fa temps que vaig pensant que és el que encara no he regalat als meus nebots i no me n'acabo de sortir. Una de les meves filloles, que té 11 anys, em va dir que què em semblaria un mp3 com el de la imatge... És que avui ja no respecten res.
S'accepte suggeriments i cançons dedicades en el nou bloc, sempre que reuneixin el requisits establerts.

Xurri ha dit...

Suggerent, regalar un amor nou. Té garantía? Servei post-venda? Es pot pagar a plaços? Recullen el vell quan l'entreguen? Té llibre d'instruccions? i adaptador?

Umm, com que ho veig logísticament i sentimentalment una mica complicat, em contento amb l'mp3. De fet li vaig regalar un exactament igual al de la foto a la meva filla l'any passat.

Quin estrés consumista tan innecessari.

Albert ha dit...

Ostres, aquest matí obro l'ordinador i m'apareixen els consabuts missatges organitzatius dsobre els reglas de Nadal i les llistes dels nebodets, etc. Ets un mag, Pere!

Anònim ha dit...

ja ho pots ben dir ja... jo només tinc el del meu germà... compta pares, parella, sogres, amics invisibles... i una llarga llista... ves sumant... avui ha entrat la paga doble, il·lusió de pocs minuts perquè està gairebé tota assignada: que si assegurança del cotxe, que si assegurança de la moto, que si regals, que si una reparació per aquí... vaja que un mes tranquil, tranquil no ho és!! ànim i aneu fent sense estressar-vos!

miquel ha dit...

El problema dels amors nous, xurri, és que cal negociar les prestacions amb cada unitat adquirida i que, per molt temps que passi, sempre estan en període experimental (com els altres). Son un risc que la majoria no es pot permetre.
Jo també em decanto per un regal menys complicat.

No crec que sigui mèrit meu, albert. És que és difícil no encertar-ho.

O et gastes la paga doble en un viatge que t'allunyi de les temptacions de contribuir a l'augment de les andròmines de familiars i amics o es converteix en un pur miratge. Si fas l'amic invisible, permetem que et doni un consell, esther: fes un xec pels pocs euros que has de destinar al regal i t'estalviaràs una búsqueda interminable i mai prou satisfactòria (qui va inventar el regal a l'amic invisible era un sàdic: m'hi nego absolutamenent).

mar ha dit...

aiiisss... les compres... uffff
i més quan tens una filla a qui li agraden les joguines "horteres"

he hagut de comprar coses que podríem dir que la "meva religió" em prohibeix... però és el que va posar a la seva carta i l'any passat ja em va retreure que perquè feia una carta si llavors els reis li duien el que els hi donava la gana a ells

així doncs aquest any he hagut de comprar "horterades" (tot i que els reis són generosos i sempre porten més coses...)

ja saps que m'agraden els jocs però avui no em puc entretindre a lligar marques amb aparells perquè dintre de tres hores em sona el despertador (jopeta)

vaig a (intentar) dormir

Grigri ha dit...

Buffff!!!
i tot això no és el pitjor.. no n'hi ha prou amb atabalar-se entre tant producte i tanta compra.. i les riuades de gent!!! A mi gairebé m'estressa més el factor "esquivar meteorits humans" que la compra en sí (en això cada vegada ho racionalitzem més: llista tancada i pressupost tancat).

apa siau!
Bones compres! ai no..era "Bones Festes!"