Malgrat que m’estranyà el canvi de titularitat de la columna d’en Porcel a “La Vanguardia”, vaig pensar que potser només eren les vacances, sense adornar-me que ludaven els cans, però al telenotícies d’aquesta nit em trasbalsa la seva mort.
Al llarg dels anys, des de l’adolescència, no he parat de tenir encontres i desencontres ideològics i literaris amb Baltasar Porcel. Això, segurament, és el que compta: la presència constant i intermitent, les hores de l’anar i venir, del trobar-se i l'allunyar-se. I em sap greu que ara les trobades siguin només en el record.
Les dues cadenes catalanes canvien la programació: l’entrevista impossible amb Verdaguer, Bearn (per què?), L’hora del lector... Jo també faig un repàs i deixaré i pensaré en paraules assenyades i excessives, realitats i projectes, supèrbia i proximitat, escepticisme i creences, egoisme i... sempre tan contradictori. En parlarem, el llegirem, i recordaré l’entrevista que llegia fa pocs dies feta a Ferrater i parafrasejaré les darreres paraules:
No vaig veure Baltasar Porcel mort. N’estic content. El recordo, el recordaré (en la meva mesura), com era de viu...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Un greu terrible. Ja el vam trobar a faltar per culpa de la malaltia en la darrera temporada del Matí de CatRàdio d'en Bassas com a tertulià.
Mai no vaig entrar en la seva prosa: ho vaig intentar una i una altra vegada amb un exemplar que tinc de "Les primaveres i les tardors" però se'm feia feixuc. De tota manera, gaudia escoltant-lo a la ràdio i també me n'agradaven alguns articles. A més, va organitzar unes jornades al voltant de Pla al CaixaForum ara fa tres anys i mig molt interessants. I era algú que anaves pel carrer i te'l trobaves.
Sap greu.
Descansi en pau.
PD: Sempre he volgut llegir el llibre sobre els xuetes, què me'n dius, Pere? Recomanable?
Un personatge estrany i excessiu que desvetllava moltes antipaties personals i moltes admiracions oficials.
La poca prosa que li he llegit m'ha semblat caòtica, escrita com a raig. Em costa entendre el prestigi literari del que gaudeix; potser hauré d'insistir amb algun altre títol...
El personatge va superar l'escriptor, em quedo encara amb els seus primers llibres, pel que fa a la literatura. Com comento al blog, m'agradava més escoltar-lo que no pas llegir-lo. Crec que representa el final d'una època, també. De la meva?
Sense ser sant de la meva devoció, li havia llegit algunes obres i m'havien agradat. Recordo "Lola i els peixos morts", que em va impactar força perquè el vaig trobar "diferent". Tot un personatge. Descansi en pau.
Jo vaig sentir els udols. Li ho vaig dir a la meva dona, quan el va substituir a la columna de la Vanguardia "La cosa impúdica", en Porcel deu haver recaigut, fa tres anys i es el perióde on solen recaure els que no hio tenen remei, i malauradament aixi ha estat.
Hola Pere, et preguntes perquè ahir tv3 va passar Bearn? Crec que Baltasar Porcel va fer l´adaptació en mallorquí per a la pel·lícula, això és el que deien els crèdits ahir a la nit.
Deu mil vegades millor per mi que la versió castellana, vaig intentar veure-la tota però la son em va guanyar.
Jo esperaré que passi l´onada d´elogis i crítiques i el rellegiré altra vegada.Fa bastant de temps vaig intentar llegir-lo però se´m feia un pèl feixuc.Potser no era el moment.
Vaig empassar-me el Porcel dels primers temps a la Facultat i el vaig acabar avorrint, és clar.
No li nego la seva vàlua com a escriptor però la seva ambiciósenselímits sempre me l'ha fet antipàtic.
Que descansi en pau.
I a tu, Pere, gràcies per tots aquests vídeos i pel teu apunt, com sempre.
SU
ERA UN HOME LLIURE.
JUGANT AMB BCN.
Montse, jo el seguia darrerament a través dels articles de "LV", desiguals però gairebé sempre suggerents. Em falten moltes lectures seves -entre altres la dels xuetes-; algun dia potser llegiré més Porcel, no sé quan.
No et sabria parlar de la seva obra, Allau, amb massa criteri, he llegit tan poca cosa i la majoria del principi... Quan al personatge, suposo que la majoria dels que no el coneixíem directament el veiem una mica com dius.
Segur, Júlia, era "molt personatge"; menys llegit, possiblement, que el que podria indicar la quantitat d'obra publicada i de premis.
Potser ara el redescobrirem com a escriptor, arare. Fins ara alguns veiem més la figura que els llibres.
Que fort, Francesc. Jo, amb l'optimisme que respirava després de l'operació i la convalescència el veia una altra vegada el de sempre, encara amb me´s ganes de viure.
Sí, P.S., devia ser això, i potser que en Villalonga fos un dels personatges clau de la seva vida als inicis, però vaig pensar que podien haver passat alguna cosa més directa.
Segurament el rellegirem; a molts ens deu haver passat el mateix que a tu.
Ja veus, SU, la majoria tenim aquesta mateixa percepció (a la Facultat dels meus temps no es llegia especialment Porcel :-)
En canvi sempre era interessant escoltar-lo, no?
Era lliure, sí, Oliva, però de vegades la seva llibertat podia arribar a menjar-se la dels altrs, o al menys feia aquesta impressió. Sigui com sigui, jo sempre l'he considerat molt proper. En fi: al cel sigui, sigui quin sigui el seu cel.
Hola M*,
A mi em tocarà començar a llegir-li gairebé tot. Li seguia això sí la columna a La Vanguardia i sempre em sorprenia com un personatge molt especial.
He passat abans pel blog de JPQ Una Temporada en el Infierno, perquè sé que en Juan Pedro i ell eren bons amics i ell ho sabia gairebé tot d'en Porcel.
M'agrada llegir i trobar aquí, a cal Francesc i ca la Júlia tot el que aporteu.
Gràcies.
Em vaig saltar expressamet el gest de felicitar-te per "Sant Pere", però ho faig dins de la capvuitada.
Mal m'està dir-ho, però de tu m'esperava un hola o un petit missatge... T'ho retrec perquè siguis a temps de fer un gest si et ve de gust. Però res no es mai del tot necessari!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada