2.7.09

Baltasar Porcel, "In Memoriam"

Malgrat que m’estranyà el canvi de titularitat de la columna d’en Porcel a “La Vanguardia”, vaig pensar que potser només eren les vacances, sense adornar-me que ludaven els cans, però al telenotícies d’aquesta nit em trasbalsa la seva mort.

Al llarg dels anys, des de l’adolescència, no he parat de tenir encontres i desencontres ideològics i literaris amb Baltasar Porcel. Això, segurament, és el que compta: la presència constant i intermitent, les hores de l’anar i venir, del trobar-se i l'allunyar-se. I em sap greu que ara les trobades siguin només en el record.

Les dues cadenes catalanes canvien la programació: l’entrevista impossible amb Verdaguer, Bearn (per què?), L’hora del lector... Jo també faig un repàs i deixaré i pensaré en paraules assenyades i excessives, realitats i projectes, supèrbia i proximitat, escepticisme i creences, egoisme i... sempre tan contradictori. En parlarem, el llegirem, i recordaré l’entrevista que llegia fa pocs dies feta a Ferrater i parafrasejaré les darreres paraules:

No vaig veure Baltasar Porcel mort. N’estic content. El recordo, el recordaré (en la meva mesura), com era de viu...







10 comentaris:

Montse ha dit...

Un greu terrible. Ja el vam trobar a faltar per culpa de la malaltia en la darrera temporada del Matí de CatRàdio d'en Bassas com a tertulià.

Mai no vaig entrar en la seva prosa: ho vaig intentar una i una altra vegada amb un exemplar que tinc de "Les primaveres i les tardors" però se'm feia feixuc. De tota manera, gaudia escoltant-lo a la ràdio i també me n'agradaven alguns articles. A més, va organitzar unes jornades al voltant de Pla al CaixaForum ara fa tres anys i mig molt interessants. I era algú que anaves pel carrer i te'l trobaves.

Sap greu.

Descansi en pau.

PD: Sempre he volgut llegir el llibre sobre els xuetes, què me'n dius, Pere? Recomanable?

Allau ha dit...

Un personatge estrany i excessiu que desvetllava moltes antipaties personals i moltes admiracions oficials.

La poca prosa que li he llegit m'ha semblat caòtica, escrita com a raig. Em costa entendre el prestigi literari del que gaudeix; potser hauré d'insistir amb algun altre títol...

Júlia ha dit...

El personatge va superar l'escriptor, em quedo encara amb els seus primers llibres, pel que fa a la literatura. Com comento al blog, m'agradava més escoltar-lo que no pas llegir-lo. Crec que representa el final d'una època, també. De la meva?

Montse/Arare ha dit...

Sense ser sant de la meva devoció, li havia llegit algunes obres i m'havien agradat. Recordo "Lola i els peixos morts", que em va impactar força perquè el vaig trobar "diferent". Tot un personatge. Descansi en pau.

F.Puigcarbó ha dit...

Jo vaig sentir els udols. Li ho vaig dir a la meva dona, quan el va substituir a la columna de la Vanguardia "La cosa impúdica", en Porcel deu haver recaigut, fa tres anys i es el perióde on solen recaure els que no hio tenen remei, i malauradament aixi ha estat.

Pais secret ha dit...

Hola Pere, et preguntes perquè ahir tv3 va passar Bearn? Crec que Baltasar Porcel va fer l´adaptació en mallorquí per a la pel·lícula, això és el que deien els crèdits ahir a la nit.
Deu mil vegades millor per mi que la versió castellana, vaig intentar veure-la tota però la son em va guanyar.
Jo esperaré que passi l´onada d´elogis i crítiques i el rellegiré altra vegada.Fa bastant de temps vaig intentar llegir-lo però se´m feia un pèl feixuc.Potser no era el moment.

SU ha dit...

Vaig empassar-me el Porcel dels primers temps a la Facultat i el vaig acabar avorrint, és clar.

No li nego la seva vàlua com a escriptor però la seva ambiciósenselímits sempre me l'ha fet antipàtic.

Que descansi en pau.

I a tu, Pere, gràcies per tots aquests vídeos i pel teu apunt, com sempre.

SU

Anònim ha dit...

ERA UN HOME LLIURE.
JUGANT AMB BCN.

pere ha dit...

Montse, jo el seguia darrerament a través dels articles de "LV", desiguals però gairebé sempre suggerents. Em falten moltes lectures seves -entre altres la dels xuetes-; algun dia potser llegiré més Porcel, no sé quan.

No et sabria parlar de la seva obra, Allau, amb massa criteri, he llegit tan poca cosa i la majoria del principi... Quan al personatge, suposo que la majoria dels que no el coneixíem directament el veiem una mica com dius.

Segur, Júlia, era "molt personatge"; menys llegit, possiblement, que el que podria indicar la quantitat d'obra publicada i de premis.

Potser ara el redescobrirem com a escriptor, arare. Fins ara alguns veiem més la figura que els llibres.

Que fort, Francesc. Jo, amb l'optimisme que respirava després de l'operació i la convalescència el veia una altra vegada el de sempre, encara amb me´s ganes de viure.

Sí, P.S., devia ser això, i potser que en Villalonga fos un dels personatges clau de la seva vida als inicis, però vaig pensar que podien haver passat alguna cosa més directa.
Segurament el rellegirem; a molts ens deu haver passat el mateix que a tu.

Ja veus, SU, la majoria tenim aquesta mateixa percepció (a la Facultat dels meus temps no es llegia especialment Porcel :-)
En canvi sempre era interessant escoltar-lo, no?


Era lliure, sí, Oliva, però de vegades la seva llibertat podia arribar a menjar-se la dels altrs, o al menys feia aquesta impressió. Sigui com sigui, jo sempre l'he considerat molt proper. En fi: al cel sigui, sigui quin sigui el seu cel.

Sani Girona Roig ha dit...

Hola M*,
A mi em tocarà començar a llegir-li gairebé tot. Li seguia això sí la columna a La Vanguardia i sempre em sorprenia com un personatge molt especial.
He passat abans pel blog de JPQ Una Temporada en el Infierno, perquè sé que en Juan Pedro i ell eren bons amics i ell ho sabia gairebé tot d'en Porcel.

M'agrada llegir i trobar aquí, a cal Francesc i ca la Júlia tot el que aporteu.

Gràcies.
Em vaig saltar expressamet el gest de felicitar-te per "Sant Pere", però ho faig dins de la capvuitada.

Mal m'està dir-ho, però de tu m'esperava un hola o un petit missatge... T'ho retrec perquè siguis a temps de fer un gest si et ve de gust. Però res no es mai del tot necessari!
Salut!