contempladors d'estrelles

Avui havia pensat deixar unes imatges amb poques paraules, o potser unes paraules amb poques imatges. I ho faré, encara que no siguin les previstes. Una altra vegada, també inesperadament, he vist The Straight Story, de David Lynch. No vaig dir gaire res el gener de 2006 i no afegiré més paraules ara. He seguit el camí, a poc a poc, de Richard Farnsworth fins a les estrelles i m’he assegut amb ell a contemplar-les. Potser hauria d’haver triat una escena del camí, que, a la fi, diuen que és el que importa. No ho sé.




També podria començar pel principi –un principi- és clar; encara que tot és circular.


A l'estiu, les estrelles fan de bon mirar, però es veuen millor a l'hivern. La pluja no té estacions.
Que tallat, tot plegat.