Com va tractar la premsa del país els successos a mesura que s’anaven produint? Doncs tampoc ho sé. Vull dir que si des de casa intento consultar l’hemeroteca de “La Vanguardia”, per exemple, no em surt res perquè durant aquells dies el diari no es va publicar. I sembla que així va ser en general. Llàstima! En canvi es pot anar consultant el dia a dia a través de la premsa de fora, però això és cosa de cadascú. El que em proposo aquest dies es reproduir alguns fragments d’una revista de la qual guardo uns quants exemplars, em refereixo al “¡Cu-cut!” de 1909.
El “¡Cu-cut!”, que com se sap era una publicació setmanal, va treure un número el 22 de juliol i el següent va aparèixer el 5 d’agost, entremig es va quedar el que hauria d’haver sortit el dia 29. Vet aquí un primer tast de l’exemplar del dia 5.
Els gravíssima successos que han torbat aquests dies la pau de Barcelona y de part de Catalunya, han determinat la proclamació de l’estat de guerra y la suspensió de les garanties constitucionals.
Aquesta situació, que ja de per si havia de dificultar la tasca periodística, ha tingut com a corolari la disposició de l’autoritat militar establint la censura previa pera la prempsa, y en conseqüencia aquest nombre ha passat per la revisió del censor de la Capitania General, com hi passaràn els que’l segueixen, Deu sap fins quan.
Confiant en que’ls nostres lectors se faràn càrrech de la extremada circunspecció que’ns veurem obligats a observar, hem de manifestar que per la nostra part no’ns han de doldre els entrebanchs que hem de trobar necessariament en el compliment de la nostra professió, si ells han de contribuir a la pacificació dels esperits, que tan necessaria’s fa després de la terrible crisis que acabem de sufrir.
¡Cu-cut!, any VIII, n.º 376. 5 d’agost de 1909
2 comentaris:
Per a interessats en el tema, segons la meva opinió, el millor llibre sobre els fets, causes i conseqüències, continua sent el de Joan Connelly Ullmann, que no es trobava i s'ha reeditat, afortunadament. Molts altres són refregits d'aquest, la veritat. També s'ha reeditat el de Benet sobre Maragall, interessant, però molt limitat a l'actitud de l'escriptor en aquells moments. I també hi ha molts panflets oportunistes, així que aneu amb compte.
A La Vanguardia, com a curiositat, podeu repassar el que es va dir amb motiu dels cinquanta anys, el 1959, força pintoresc, obviament.
Un tema a estudio és la magnificació de Ferrer y Guardia.
N'hem parlat força, també, al blog d'història del grup 99, on també es va intentar un debat, sense massa èxit, 'en favor o en contra de Ferrer y Guardia'.
http://norantanou.blogspot.com/search?q=setmana+tràgica
Prenem nota, Júlia.
Publica un comentari a l'entrada