17.7.09

amanida Dinteville

La mare, malgrat les múltiples limitacions, llegeix de tot i amb una atenció de correctora que ja m’agradaria a mi. Avui, com que no tenia més material per deixar-li, li he passat un tiquet de compra d’una llibreria. No crec que ningú s’hagi llegit mai amb tant de detall el pam de paper (autorització: 860760, seqüència: 001716818, etc.). I al darrere: “Libreros desde 1923” . I va i em diu: “Sí, des de 1923, però no diu quants! “ I té raó.

L’altre dia, llegíem La Vie Mode d’Emploi, de Georges Perec (en català, La vida, manual d’ús (difícil de trobar) i en castellà, La vida instrucciones de uso (fàcil de trobar). Com que s’acostava l’hora de dinar i no sabia què fer, li vaig proposar la recepta del doctor Dinteville, que, segons s’explica, té una passió secreta, associar el seu cognom a una recepta culinària.


Per a sis persones: tres crancs –o tres cabres de mar o sis bous de mar petits- vius. 250 grams de pasta petita. . Un potet de formatge d’Stilton (suposo que blanc). 50 grams de mantega. Un gotet de conyac, una bona cullerada de salsa de rave blanc, unes quantes gotes de salsa Worcester. Fulles de menta fresca. Tres llavors d’anet. Per al brou curt: sal gruixuda, pebre en gra, 1 ceba. Per a la maionesa: un rovell d’ou, mostassa forta, sal, pebre, oli d’oliva, vinagre, pebre vermell, una culleradeta de concentrat doble de tomata.

1. En una olla gran amb tres quartes parts d’aigua freda es prepara un brou curt amb sal gruixuda, 5 grans de pebre gris, la meitat d’una ceba pelada. Feu-ho bullir 10 minuts. Deixeu-ho refredar. Fiqueu els crustacis en el brou curt tebi, tapeu l’olla i deixeu-la a foc lent durant 15 minuts. Traieu els crustacis i deixeu-los refredar.

2. Feu bullir una altra vegada el brou. Tireu-hi la pasta. Remeneu-la i deixeu que bulli intensament durant 7 minuts. Convé que la pasta quedi al dente. Escorreu-la i deixeu-la a part després de tirar una mica d’oli per evitar que s’enganxi.

3. Barregeu en un morter el formatge mullat amb una mica de conyac i unes gotes de salsa Worcester, la mantega i el rave blanc. Treballeu-ho tot fins aconseguir una massa ben homogènia però no líquida.

4. Arrenqueu les potes i les pinces dels mariscos i poseu-hi la carn en un recipient gran. Partiu les closques, traieu el cartílag central, escorreu, traieu la carn i les parts cremoses. Piqueu-ho tot de manera que no quedi massa fi i afegiu les llavors d’anet picades i les fulles de menta trinxades molt fines.

5. Prepareu una maionesa dura. Acoloriu-la amb el pebre vermell i el concentrat de tomata.

6. Poseu la pasta en una plata gran i aneu incorporant successivament i remenant amb molt de compte el marisc picat, el formatge i la maionesa. Adorneu el plat a voluntat amb chiffonnades d’enciam, raves, gambes, cogombre, tomata, ou dur, olives, grills de taronja, etc. Serviu ben fresc.

-Què et sembla?
-Molt bé!
A la mare tot li sembla bé en qüestió de lectures i de menjar (excepte el congre, segons el dia). No sé si aquest estiu intentaré fer la recepta, potser variant algun ingredient.

9 comentaris:

Gatot ha dit...

si no m'he perdut -que podria ser perquè m'he adormit i no sé on- no és maionesa... és salsa rosa o hauria de ser-ho; llavors caldria incorporar-hi un toc de conyac i un pols de tabasco....

:(

em sembla que em perdo...

bona nit

zel ha dit...

Difícil, no pas el plat, els ingredients, em temo que, al poble no hi ha coses d'aquestes....(cabres, bous i d'això...animals de tota mena sí! )


Va, que toca fer vacances! Petonassos!

Montse/Arare ha dit...

NYAMMM

avui farem una paella amb bous de riu :/ si en trobem, hehehe...

Clidice ha dit...

mmmmmmm Stilton què bo que és!! el millor formatge del món mundial, amb una copeta de vi de Porto ... pa morilse mimmamente, a veure si demà en trobo al gourmet delcorteinglés (però que jo sàpiga no és pas blanc :P)

una gran recepta!

Clidice ha dit...

corregeixo, hi ha una varietat blanca :) sorry

pere ha dit...

Bé, gatot, és una salsa rosa una mica diferent aromatitzada amb pebre vermell, no sabem si dolç o picant.
Bon dia!

Estic segur, zel, que pots trobar tots els ingredients, o els seus equivalets al poble (o a Torroella o a l'Estartit), el que passa és que fas propaganda dels animals del negoci familiar ;-)
Sí que toca, sí.
Petons.

Et conec, Montse-Arare, segur que en trobes. Ja m'hi apuntaria.


Si t'animes, clidice, a fer la recepta, ja ens diràs. De formatges, n'entenc ben poc i potser m'equivoco.

Clidice ha dit...

Ah! no! jo no cuino, mai! a mi m'agrada menjar! :D en tot cas compraré els ingredients i algú la farà ;P

SU ha dit...

Jo m'estimo més que m'ho portin a taula, sincerament!

Per cert, Pere, el llibre d'en Perec el llegeixes "per culpa" de les recomanacions de "L'hora del lector"?

Digues-me "cotilla"...

Petó,

SU

pere ha dit...

Tan creatiu com és cuinar, Clidice,... ara afegeixo això, m'invento allò... és com escriure però més profitós :-)


Com sou les noves generacions, SU.

No vaig veure el programa en què el recomanaven, si és que ho van fer. Més aviat és una conseqüència de la meva afició a l'Oulipo: Queneau (el bloc "transormacions"), Boris Vian, etc.
petó