de retorn a la terra

La lluna ha crescut una mica, però no serà plena fins l’octubre. Llucià ha explicat la batalla entre els selenites i els exèrcits de Faetont, fill d’Hèlios. Les tropes lunars han estat derrotades, Llucià ha estat fet presoner. Continua escrivint en les seves memòries la pau i els tractats. Descriu els habitants de la Lluna:

Ara vull explicar les coses tan estranyes i extraordinàries que vaig tenir ocasió de veure durant la meva estada a la Lluna. En primer lloc hi ha el fet que no neixen de dones sinó de mascles. Els matrimonis es fan entre mascles i ni tan sols coneixen la paraula “dona”. Fins als vint-i-cinc anys fan d’esposa, a partir d’aquesta edat fan de marit. Els embarassos no es desenvolupen al ventre sinó al tou de la cama. Cada vegada que és concebut un embrió, la cama s’engreixa; passat un temps hi fan un tall i en trauen uns cossos sense vida; els exposen al vent amb la boca oberta i els cadàvers recuperen la vida. Tinc la impressió que d’aquí ve el nom grec de ventre de la cama (efectivament, aquesta part de la cama s’anomena en grec gastrocnemía), dels fet que aquests desenvolupen el fetus a la cama com si fos el ventre.
A continuació, però, explicaré una cosa encara més gruixuda: hi ha entre ells una raça d’homes, els anomenats arboris, que naixen de la manera següent: tallen a algú el testicle dret i el planten a terra, del testicle brota un arbre enorme, fet de carn, semblant a un fal·lus. És un arbre amb branques i fulles, i el seu fruit són glans de la llargada d’un colze. Quan els glans són madurs, els recullen, els obren i n’extreuen homes. Les vergonyes, tanmateix, se les posen postisses, els un d’ivori i els més pobres de fusta.
[...]
D’altra banda, no orinen ni defequen, ni tan sols tenen els forats al mateix lloc que nosaltres, per la qual cosa els joves no ofereixen el cul en les relacions sexuals, sinó el plec que fa el genoll al capdamunt del tou de la cama, ja que és aquí on tenen el forat.
Entre aquesta gent, si un és calb i no té un sol pèl, se’l considera atractiu; els peluts, per contra, inspiren repugnància. Pel que fa als estels, pensen el contrari, és a dir, que els més bells són els que tenen cabellera, és a dir, els cometes (recordeu que en grec “cometa” (kométes) vol dir pelut). Això ens ho va comentar un estranger. A més, els creix una mica de barba per damunt del genoll. Als peus no hi tenen ungles sinó una peülla. Més a munt de les natges a tots els creix una gran col semblant a una cua, que sempre està ufanosa i no es fa malbé quan cauen d’esquena.
[...]
Quan a les característiques dels seus ulls, no sé si parlar-ne, per por que algú pugui pensar que menteixo, de tan estranya que en resultaria la descripció. Tot i això, en diré alguna cosa: tenen els ulls desmuntables i tothom se’ls pot treure i els pot tenir guardats fins que necessita veure-hi, llavors se’ls posen i miren. Fins i tot n’hi ha molts que, havent perdut els seus ulls, utilitzen els dels altres per mirar.
Com a orelles tenen fulles de plàtan, excepte els nascuts dels glans: aquests –i només aquests- les tenen de fusta.

He seguit amb atenció les seves paraules. Alguns aspectes de la descripció em desconcerten. Hi ha tant material a comentar i tantes comparacions a fer amb els humans! Sobre els testicles de fusta dels arboris, em ve a la memòria una entrevista amb un famós cirurgia estètic que afirmava que havia implantat unes quantes boletes de fusta als seus pacients més pobres, les quals, a més d’un soroll un pèl desagradable en caminar el pacient, tenien tendència a corcar-se, cosa que aconsellava una altra intervenció; i és que, com tothom sap, el barat sovint resulta car. Em pregunto on deuen parar ara els selenites, què se n’ha fet de la seva civilització, per què no van envair la Terra. Tenen res a veure els americans o els russos amb la seva desaparició.
La lluna ja s’amaga. He de tornar a la màquina si no vull quedar-me aquí eternament, cosa que potser no m’importaria gaire. Treballar de retòric? Tinc l’esperança que al segle XXI encara es conservin els escrits de Llucià. Aquesta setmana, si tinc temps, els buscaré en alguna llibreria de Barcelona.