A mi l'assumpte no em fa ni fred ni calor, puc sobreviure perfectament amb el dígraf o sense, canvis més grossos s'han vist i acceptat, o no. En canvi, tinc entès que hi ha qui defensa aferrissadament no només la supervivència d'aquesta geminació, sinó que fins i tot la vol fer més visible per diversos mitjans. M'han dit, per exemple, que l'IEC vol aconseguir que en els teclats, almenys en els catalans, s'inclogui una tecla amb aquest dígraf. Si la proposta encara no ha prosperat és perquè no han solucionat la partició del dígraf a final de ratlla. En el camp oposat hi ha el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (no sé si té sigles) que en el seu darrer carnet per als associats (fet conjuntament amb la Caixa d'Enginyers, que diuen que és una bona opció per mantenir els estalvis) ha fet caure el punt volat de la paraula col·legiat a nivell de terra, com si fos un simple punt i a part; d'aquí a la seva desaparició definitiva no hi ha ni mig interlineat. La veritat és que no tinc del tot clar si la voluntat del Col·legi és l'eliminació de la ela geminada o es tracta d'una qüestió més aviat d'incompetència, perquè en la targeta que em van enviar, el meu nom l'han escrit en castellà i el meu segon cognom no porta l'accent prescriptiu.
Espero que em disculpareu la feixuguesa de l'apunt d'avui, sens dubte influït pel curset a què al·ludia ahir, en el qual, per cert, no es parla d'ortografia. I demà m'espera un tema complicat sobre el qual confesso la meva absoluta incompetència, encara més perquè no podré dir que al meu poble ho diuen així o aixà, sinó que em caldrà repassar la normativa i les solucions de gramàtics diversos. Em refereixo als usos de ser i estar.
6 comentaris:
m'has fet riure d'imaginar-te rumiant les possibles sigles del "col·legi"
Ja saps que jo sóc anti-el·la-geminada, la seva defensa aferrissada em sembla comparable a la defensa hispànica de la 'enya' fent d'una qüestió de comoditat ortogràfica un símbol intocable.
També faria fora tots els accents, veig que a Itàlia no en tenen, com la pèrfida Albió. També veig que no tenen 'hacs', una altra nosa.
Pel que fa a com 'es diu', es diuen tantes coses de tantes formes per la nostra geografia que suposar que hi ha una relació entre la normativa i la realitat és un miratge.
Si féssim norma pronunciativa del català oriental o del valencià tot seria molt més fàcil al cole, per cert.
De tota manera el tema aquest desvetlla estranyes visceralitats patriòtiques, com tantes altres coses.
Hi SEREM presents i ESTAREM atents!
:D
a mi la ela geminada me la porta flui... m'és igual!
llegeix això i tradueix:
MIUIU PORTA'M UN FOUIU!
Jo no tinc una especial afinitat amb la ela geminada, ni tampoc cap aversió, però discrepo de la Júlia amb el tema accents. El que passa és que potser em carregaria les normes d'accentuació i el posaria sempre; així fora dubtes. Bé, potser salvaria els monosílabs que no requereixin d'accent diacrític.
Doncs a mi m´agrada l´ela geminada, m´agrada la sonoritat que té , em sembla que la pronuncio més palatal que la ela sola.
El que m´emprenya és haver-la d´escriure, no trobo mai el puntet ;-)
El que em carregaria és algun pronom feble que evito per no haver de parlar com un xinès, però tampoc sé si hi ha alternativa.
M'ho he repassat, Iruna i ho veig impossible. Hauré de dir simplement "El Col·legi"
Ja sé, Júlia, la teva relació amb la ela geminda i el meu cor està amb tu, Quant als accents, sóc més aviat germànic o escandinau, tot i que no demanaré algun dels accents que ells tenen.
El que pasa ara és que el ritme accelerat dels canvis en la llengua parlada -i malparlada- i la fixació o la normativa són força diferents, però jo sóc cada dia més radical: que es fotin alguns parlants... els escriptors i els que es creuen escriptors ja s'ho faran.
Pobra ela geminada, Montse. Tan sensual com és. Però si ha de desaparèixer, jo no li barraré la retirada.
Ei, veig que t'has tornat irunista :-)
Jo també sóc accentuista, ninona. És una opció fàcil de dur a terme, la teva, però també ho són les normes d'accentuació: cic minuts per aprendre-les i cinc minuts més per recordar-les? Tot fos lingüísticament tan senzill en l'escriptura escrita. Els problemes són els de la morfosintàxi, que no sembla que es plantegi gaire gent, i ho entenc.
Ho sabia, A., que tu ets una enamorada de la cedència de la ela geminada. Ai, el puntet... ara vola cap aquí, ara cap allà... li costa recordar el lloc on s'ha de quedar quan arriben lectors.
Sempre hi ha alternativa amb els febles, amb els forts és més difícil. De tota manera, penso que ara que tothom ha estat escolaritzat en català no hi hauria d'haver cap problema perquè els pronoms febles -almenys en la eua majoria combinatòria- tornessin a conquerir el territori, coses més difícils s'han vist
Publica un comentari a l'entrada