dues llibreries, o més.

Un dels pocs llocs de la Rambla on encara entro és la llibreria de la Generalitat, que ocupa els baixos del Palau Moja. Ho faig poc, només quan busco un llibre institucional o quan vull fer una pausa en el camí per mirar prestatges on sempre acabo trobant alguna publicació que s'empolsina en un racó. Ara, a les tardes, ja no hi puc entrar perquè únicament fan horari de matí, fins que plegui definitivament el dia 15. Als vidres, opacs, han dibuixat unes figures de dinamisme estàtic que amaguen el desmantellament que hi deu haver a l'interior i que contrasten amb la vida exterior. Per justificar -cal?- el tancament parlen d'una qüestió de proximitat que em recorda els discursos dels polítics que intenten explicar unes retallades que avui no discutiré:

El tancament de les llibreries de la Generalitat respon a un canvi de model per l’impuls de les noves tecnologies i per guanyar proximitat. En aquest sentit, s’ha creat la Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat per apropar aquestes publicacions molt més als ciutadans a través de les llibreries tradicionals, fruit d’un conveni amb el Gremi de Llibreters. Girona té unes excel·lents llibreries per prestar aquesta funció, a les quals se sumaran, per exemple, llibreries de Banyoles i Torroella de Montgrí, que ja han mostrat interès a adherir-se a la xarxa. El resultat serà ampliar de forma significativa els punts de venda especialitzats al país. A la ciutat de Barcelona, a partir del dia 18 de juny, passarem de la llibreria actual a quatre llibreries acreditades ben cèntriques.
RAIMON ALAMANY Subdirector general de Coordinació de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

Molt bé, anirem a les llibreries “tradicionals” perquè la de la Rambla ja no ho podrà ser. Dubto que als prestatges d'aquestes llibreries pugui trobar a la vista el material que he anat repassant fins ara, ja el demanaré (?), però ho comprenc, és qüestió de “noves tecnologies” i de “proximitat”. I és veritat que la Catalònia, per exemple, m'és una mica més propera (i estaré encantat de trobar nou material a la llibreria el Cucut quan vagi a Torroella).

Espero que la Catalònia, de la qual posseeix un 51% la Cooperativa que té la llibreria Robafaves de Mataró, no es trobi en perill com la mateixa llibreria mataronina fundada l'any 1975, que ens va sorprendre fa uns dies amb una crida per poder continuar viva. No conec directament la llibreria, però sí la seua fama, i tampoc no sé quina és la causa per la qual necessiten 250. 000 euros per sobreviure. A mi, des de la meua ignorància dels negocis llibreters, i de tots en general, em semblen molts diners, i hi ha qui critica alguns aspectes de la seus gestió. Tant se val, entenc que els qui llegim hem de procurar la subsistència d'aquells qui ens ofereixen lectures. Tant de bo que poguéssim contribuir també a la subsistència dels pagesos que ens proporcionen menjar, dels paletes que ens han bastit les cases... En fi, de tots els qui treballen o han treballat per millorar les nostres necessitats físiques i espirituals. Tant de bo que tinguem possibilitats de continuar sent solidaris. Ho veig difícil, avui més que ahir.

(En Jaume parla aquí de la Robafaves)