multivers

Les teories sobre els universos paral·lels són apassionants: la possibilitat de múltiples universos desconeguts separats a vegades per espais temporals subtils i de moment impenetrables o per estranyes lleis encara no descobertes pels humans. Universos a tocar en què hi ha vida que ens es inconcebible tal com la sabem en el nostre; universos en què un altre jo nostre porta una existència completament diferent de la que vivim nosaltres; universos amb una Catalunya triomfant que domina els destins del món, per poc temps, és clar; universos en què hi ha una altra Barcelona amb pràcticament la mateix història que la nostra, però on no hi ha bicicletes o les bicicletes circulen pel subsòl i només els qui van a peu tenen dret a gaudir de la llum del sol (o dels sols) quan no es teletransporten a través d'un simple acte de voluntat... Sobre el tema del multivers i dels universos paral·lels s'ha escrit, s'ha filmat, s'ha pintat, s'ha especulat força, encara que actualment crec que no se n'ha descobert cap, però aneu a saber si no s'han produït interferències entre universos de les quals no hem estat capaços d'adonar-nos o no ens n'han informat.

Al Palau Robert es pot veure aquests dies una proposta de multivers a través de la fotografia. Lluís Bussé ha imaginat una altra Barcelona i l'ha creat a partir de la Barcelona existent. Una ciutat en què la sorra de la mar arriba a la Sagrada Família o les zebres..., on ha col·locat les zebres? La proposta de Bussé va més enllà del fotomuntatge i es pot inscriure en el camp de la filosofia, de la cosmogonia. Les 36 fotos de Bussé exposades -i el seu llibre- ens poden divertir, sorprendre, fer pensar, però a més, als amants de la fotografia ens estimulen a la imitació o al plagi, a cadascú des de la seua pròpia reflexió.

En l'aspecte formal, he intentat fer alguna cosa pròpia seguint la seus pauta i m'he adonat dels problemes que planteja: Per què tria el blanc i negre i no el color? Per què moltes de les imatges tenen una part inferior marina? És millor fer les fotos a ple sol -qüestió d'ombres- o en dies núvols? Quin percentatge de les imatges busca l'estètica i quin el document? I si en lloc d'ajuntar dues imatges n'imaginem tres, quatre, o les que sigui? I moltes altres preguntes que l'espectador -i l'experimentador-  ha de decidir. En definitiva, des de la meua perspectiva -i torno a recordar el concepte de multivers- una exposició altament estimulant i, ara que som a l'estiu, refrescant.

I vet aquí la meua contribució -plagi- feta ràpidament a partir de dos espais: just davant del Maremagnum i la catedral; amb múltiples problemes no resolts que no especifico sinó que deixo a l'observació dels lectors, al mateix temps que els engresco a crear els seus propis universos paral·lels que poden sobrepassar els espais físics d'una ciutat concreta i endinsar-se, fins i tot, en el multivers de la seua ment.