4.7.12

multivers

Les teories sobre els universos paral·lels són apassionants: la possibilitat de múltiples universos desconeguts separats a vegades per espais temporals subtils i de moment impenetrables o per estranyes lleis encara no descobertes pels humans. Universos a tocar en què hi ha vida que ens es inconcebible tal com la sabem en el nostre; universos en què un altre jo nostre porta una existència completament diferent de la que vivim nosaltres; universos amb una Catalunya triomfant que domina els destins del món, per poc temps, és clar; universos en què hi ha una altra Barcelona amb pràcticament la mateix història que la nostra, però on no hi ha bicicletes o les bicicletes circulen pel subsòl i només els qui van a peu tenen dret a gaudir de la llum del sol (o dels sols) quan no es teletransporten a través d'un simple acte de voluntat... Sobre el tema del multivers i dels universos paral·lels s'ha escrit, s'ha filmat, s'ha pintat, s'ha especulat força, encara que actualment crec que no se n'ha descobert cap, però aneu a saber si no s'han produït interferències entre universos de les quals no hem estat capaços d'adonar-nos o no ens n'han informat.

Al Palau Robert es pot veure aquests dies una proposta de multivers a través de la fotografia. Lluís Bussé ha imaginat una altra Barcelona i l'ha creat a partir de la Barcelona existent. Una ciutat en què la sorra de la mar arriba a la Sagrada Família o les zebres..., on ha col·locat les zebres? La proposta de Bussé va més enllà del fotomuntatge i es pot inscriure en el camp de la filosofia, de la cosmogonia. Les 36 fotos de Bussé exposades -i el seu llibre- ens poden divertir, sorprendre, fer pensar, però a més, als amants de la fotografia ens estimulen a la imitació o al plagi, a cadascú des de la seua pròpia reflexió.



En l'aspecte formal, he intentat fer alguna cosa pròpia seguint la seus pauta i m'he adonat dels problemes que planteja: Per què tria el blanc i negre i no el color? Per què moltes de les imatges tenen una part inferior marina? És millor fer les fotos a ple sol -qüestió d'ombres- o en dies núvols? Quin percentatge de les imatges busca l'estètica i quin el document? I si en lloc d'ajuntar dues imatges n'imaginem tres, quatre, o les que sigui? I moltes altres preguntes que l'espectador -i l'experimentador-  ha de decidir. En definitiva, des de la meua perspectiva -i torno a recordar el concepte de multivers- una exposició altament estimulant i, ara que som a l'estiu, refrescant.

I vet aquí la meua contribució -plagi- feta ràpidament a partir de dos espais: just davant del Maremagnum i la catedral; amb múltiples problemes no resolts que no especifico sinó que deixo a l'observació dels lectors, al mateix temps que els engresco a crear els seus propis universos paral·lels que poden sobrepassar els espais físics d'una ciutat concreta i endinsar-se, fins i tot, en el multivers de la seua ment.



5 comentaris:

Clidice ha dit...

Un bon intent! Dels universos paral·lels no cal cercar-los en la ficció científica, existeixen, només cal baixar al carrer i conèixer algú que no pertanyi al nostre àmbit.

Jordi ha dit...

Molt bona!!

Assum ha dit...

T´agrada la sèrie FRINGE?
a mi molt, fins que no la vaig veure no hi havia pensat mai en això dels universos paral·lels.

jaka ha dit...

M'agrada aquesta Venecia-Barcelonina que has creat !!!

Fina aviat,

miquel ha dit...

Gràcies, Clidice. Dona, aquest univers del carrer no és ben bé paral·lel, en tot cas m'és més o menys desconegut, com tantes coses en el meu univers.

Gràcies, Jordi.


Ostres, Assum, però si tu ja saps que la darrera sèrie que he vist en els darrers 10 anys és "Ventdelplà" :-) Hauré d'invetigar.

Gràcies, jaka. A veure si t'animes a fer una Venècia- Tarragona, que tens força material per experimentar:-)
A reveure.