11.7.12

mentre la roba s'eixamora...

Verb curiós eixamorar, que significa un procés i el seu contrari; com l'adjectiu àlgid, que penso que el DIEC no explica prou bé.

Baixo pel carrer de Joaquim Costa amb la sensació que la vida és al carrer, com la que recordo dels estius del poble quan el sol ja s'inclinava a l'oest; encara que aquí les cares, no se si m'erro gaire, siguin sobretot filipines i, no tant, pakistaneses. Potser hi ha qui blasmaria la invasió, però jo, al menys en aquest passeig lent i en aquest lloc concret, em sento a gust badant davant de les botigues amb aliments que encara no he tastat, de les perruqueries amb fotos de models masculins exòtics que no he trepitjat, de les carnisseries on mai no he entrat, dels bars de sempre que, amb modificacions escasses, van aguantant...

Avanço una mica pel carrer del Carme, fins on hi ha l'Espai Mallorca, on algun dia m'entretindré una estona i tombo pel carrer d'en Roig, estret i humit i potser amb més roba als balcons que en qualsevol lloc de la ciutat. Quan el vent és parcial, el carrer fa una olor de sabó que enamora.



Agafo el carrer de l'Hospital en direcció a la Rambla, però trenco Robadors avall. Continua sent un carrer poc atractiu, envellit, malgrat l'existència d'alguns baixos amb finalitats molt lloables. M'aturo a fer una foto a un restaurant que em sembla que té un nom molt adient: Ali Baba (sic), situat gairebé a tocar de la plaça duríssima on han instal·lat la Filmoteca. Una senyoreta que no conec se m'acosta, m'agafa el braç a l'altura del colze i em diu, entusista:
-Hola, guapo. Vamos a pasar un ratito juntos?
M'afalaga que la noia m'hagi triat per xerrar unes estoneta i em sap greu dir-li que vaig just de temps.



Al carrer de Sant Pau, la llibreria Millà veu passar el temps impertèrrita.



Ahir vaig saber que l'Ajuntament de Girona vol aprovar unes normes de civilitat, sobre tabac, roba estesa, etc., que faran la ciutat més habitable i neta. Avui, en una enquesta, llegeixo que a la pregunta Fins a quin punt creu que la prostitució a l'espai públic és un problema greu de al ciutat de Barcelona?, els barcelonins i barcelonines opinen que: 1. És força greu (37,4%), 2. És molt greu (31,5%) . Més enllà dels resultats, m'admira el contacte que els barcelonins i barcelonines tenen amb la prostitució. No ho hauria dit mai. Tampoc no sé per què als del diari se'ls ha acudit de fer aquesta pregunta. En definitiva, que una vegada més em sento fora de joc mentre la roba, cada dia més difícil de veure, s'eixamora i vola com sempre.

Mentre la roba s'eixamora i vola
i tot reposa dins la sesta al sol,
vine, manyaga, on s'escau la pomera-
menjarem pomes i ens direm l'amor


L'amor que ens dèiem
                    l'amor que ens diríem.


Ai, que et quedava el senyal i tot.

Joan Salvat-Papasseit: Poema de la rosa als llavis.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Això de Girona clama al cel de la llibertat però em temo que tot arriba, quan veus que li passa al veí ja et pots posar en remull. Si m'ho diuen fa quaranta anys no m'ho crec. Aquestes intromissions en la vida privada no 'indignen ningú'?

iruna ha dit...

tens raó: la roba estesa als balcons fa sentir al carrer bona olor.

al bloc on visc (no sé si passa a tot arreu o depèn de cada comunitat, poble o ciutat), no volen roba neta estesa al carrer, a pesar de la bona olor que fa; només la permeten "de cara a la galeria", no entenc per què (serà un privilegi reservat als veïns? me sembla que no...).

i això de la prostitució, no ho entenc, tampoc. tantes prostitucions com hi ha consentides, i en canvi la del sexe, la d'una mica d'afecte o de desfogamenta..., per què no?

Pais secret ha dit...

Hola guapo,quantes coses en un sol post!

A mi m´agraden els carrers on hi ha vida, que facin olor de roba estesa, de menjar, d´encens si és una botiga oriental... que hi hagi alegria.
A casa estenc en una terrasseta i a vegades pujo a la que tinc a dalt, just a sobre, per sentir l´olor que puja. Això no m´ho prohibiran!

Ah, i en Salvat Papasseit és alegria de viure.

miquel ha dit...

Júlia, segur que les "normes" de Girona, si prosperen s'anian estenent per la resta del territori. Protestar? No faríem cada dia una protesta en aquesta època de llibertat amb llibertats que desapareixen?

Em sembla, iruna, que a la majoria de pobles i ciutats es prohibeix estendre roba als balcons exteriors, per una qüestió d'estètica o semblant, així que ens hem de conformar a sentir l'olor de net als interiors mentre els fums dels cotxes ens ennegreixen les façanes.
Jo encara entenc menys que la gent digui en les enquestes que la prostitució és un greu problema dels carrers de barcelona. Ostres, mira que costa trobar prostitutes al carrer. En fi, tot plegat pura hipocresia.


Ei, guapa, només una passejadeta de res i la lectura del diari :-)
I jo també sóc amant de carrers amb vida i olors, sempre que no sigui excessiva ni ofensiva, com ja passa en alguns carrers de Barcelona i segur que en alguns del teu poble (uf, el turisme que tots fem alguna vegada i que diuen que dóna vida!)
Que no et vegin olorar la roba neta, que si noten que t'agrada t'ho prohibiran, que sí.
Vida en estat pur, Salvat, sí.