Feia una calor insuportable, d'aquelles que enganxen la camisa al cos (encara que ara la majoria porta samarretes) i dibuixa mapes canviants i misteriosos de suor sobre el cotó o el lli. Un ventilador arran de terra era més un símbol que una realitat. Malgrat tot, la gent es passejava inquieta en la semipenombra, alguns amb una Moritz de vidre, i mirava, estripava cel·lofanes, fullejava, tornava a deixar sobre la pila, feia cua amb un, dos, tres, quatre llibres, o més, pagava. Alguns es quedaven a la sala del costat a xerrar o escoltar Samantha de Siena i el seu grup. A quarts de nou del vespre encara hi entrava gent a la cerca d'una oportunitat.
Ahir, i despús-ahir, l'editorial Gustavo Gili va organitzar una venda del seu fons descatalogat (fins i tot algun exemplar de l'any passat) amb rebaixes importants. Llibres, sobretot, de disseny, arquitectura, fotografia, moda... Jo, que potser m'hagués passejat més estona si no hagués estat per la calor que m'inspirava poc, em vaig endur únicament historias de la fotografia española. escritos 1977-2004, de Joan Fontcoberta, 2008. Em va cobrar una noia que em va semblar força jove, i la seua filla -quina felicitat que el llibre sigui un plaer familiar-, absolutament aplicada, em va ficar el llibre en una bossa negra de tela que vaig penjar-me a l'espatlla.
La iniciativa de la Gustavo Gili em va semblar excel·lent: una petita festa per tal d'aconseguir vendre el fons editorial abans de convertir-lo definitivament en pasta de paper. No sé si hi ha altres empreses que quan veuen que els seus llibres ja no tenen cabuda a les llibreries organitzen aquest tipus de vendes, però estic segur que els lectors els ho agrairíem, fins i tot els no lectors que, com als supermercats, de vegades comprem atrets per uns preus irresistibles productes que ens costa de consumir. Se m'acut que aquelles editorials més petites o perifèriques que no tenen l'espai idoni o prou públic potencial en el lloc on tenen la seu podrien, també, organitzar aquestes vendes a Barcelona o en qualsevol lloc que oferís certes garanties d'èxit; amb la publicitat adequada i la complicitat institucionals, és clar. Algú em pot dir que la seua ocasió és la Setmana del Llibre; potser sí, però no tinc tan clar que aquest any, al setembre, pugui veure davant de la catedral molts dels llibres que acabaran destruïts pocs després, malgrat que l'organització parli d'un percentatge del 70 % de fons editorial. Ja en parlarem de tot plegat en el seu moment.
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 4 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada