Estic convençut que ara mateix la Lomce, que s'aprovarà i es desenvoluparà definitivament quan sigui el moment, no només suposaria un manteniment sinó un increment de vots per al PP. M'imagino, per exemple, una estampa en jornada electoral en què un ciutadà, tocat per les polítiques erràtiques, permissives i triomfals del govern anterior i enfonsat definitivament pel caos del partit actualment en el govern en la més absoluta misèria del seu atur irreversible, estigui a punt de dipositar la seua papereta en l'urna mentre, vagament conscient d'una llei que no l'afecta -i tantes com l'han conduït a la situació en què es troba!-, mentre somriu sorneguerament i pensa en nosaltres, a qui no coneix de res, mormola en un darrer vestigi d'una dignitat que encara procura conservar: Que se jodan!
Quanta tristor tot plegat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Quanta tristor i quin fàstic.
A vegades penso que hem entrat en un abisme de despropòsit i desencerts i embolica que fa fort, que no sé si ens en sortirem. Quina merda.
lluny, ben lluny aquesta patuleia.
Només hi ha una manera de deixar-ho enrere... només una!
Cert que hi haurà gent així, Miquel. Però hem de procurar que siguin cada cop menys. No sé com però els hem de convèncer. Necessitem marxar d'aquell país. Quan més aviat millor i només ho podrem fer si som majoria indiscutible
Si que fa tristor, si.
Bona nit
Quin fàstic, ninona, i quants enfrontaments que no caldria i semblem ja inevitables.
Clidice i Carme, així ho veig també jo, però em continua sabent greu la barbàrie interessada que crea barbàrie.
No, Miquel, no hi ha res a fer, no es pot explicar res que no s'hagi explicat o sigui evident. Hem de crear fronteres per a enderrocar fronteres quan les sangs tornin a fluir naturalment en el criteri propi de cadascú.
Publica un comentari a l'entrada