9.9.15

desafiament


Dos dels meus malsons ciutadans són que una maleta amb rodes -fa estona que sento com s'apropa a traïdoria- m'acabi atropellant o que un pal per allargar el radi d'acció d'un mòbil -filigranes d'esgrima alguns usuaris- m'acabi copejant. Però m'agrada el risc i cada dia desafio maletes i florets de puntes rectangulars.

La setmana passada, en una pizzeria a la vora del meu forn de pa (carrer Ramón y Cajal), a l'altra banda de la carta penjada a la paret, hi havia una pissarreta d'aquelles negres de restaurant on vaig veure un poema visual que em va semblar excel·lent i evident -potser sobrava el text-, digne del propi Brossa, a penes conscient de l'era digital. Mentre feia la foto de més avall, va sortir el de la moto amb la pizza enfundada, ens vam picar l'ullet: sempre va bé trobar complicitats encara ue portin pressa.


3 comentaris:

ninona ha dit...

M'encanta!

jaka ha dit...

molt bo, !!!!

miquel ha dit...

:-)