Hi ha repenjades entre la paret i la
persiana metàl·lica unes quantes pintures inacabades, gairebé
només esbossades, col·locades de tal manera que unes tapen les
altres. Les mides i les temàtiques de les dues que més es veuen són
diferents: el retrat d'un home amb corbata, el rostre només
perfilat, i un croquis urbà que no identifico. M'atreu el retrat,
fins i tot me l'emportaria si no fos tan voluminós. Ignoro si la
tècnica és bona, si el resultat final seria convincent, però em
fascina aquest tot és possible que presenta, puc imaginar centenars
de continuacions per omplir la cara, infinites combinacions de colors
repartits en una amplíssima gamma d'estils. Una obra acabada pot
ser sublim, admirable i admirada per sempre més, però diu tot el
que volia o sabia dir; l'obra incompleta és un repte.
Mentre contemplo breument els
prequadres, elucubro sobre el motiu de l'abandonament. Les
possibilitats són diverses i no estic, però cap m'és prou
satisfactòria per explicar que totes les pintures estiguin en procés
de realització.
Mentre estic mirant, baixen un noi i
una noia d'una moto; el noi, el conductor, s'acosta als quadres i
estira els que quedaven amagats. Es gira cap a la noia assenyalant el
bust amb bandera tricolor i li pregunta si li agrada. La noia no
dubta:
-El marc és bonic.
4 comentaris:
El marc és la clau, el meu marit pintava fa temps i quan ensenyava alguns quadres sense marc no en feien massa cas i quan la família veia els mateixos quadres amb marc, penjats a la paret, els lloava d'allò més.
Passa si fa no fa amb les cobertes dels llibres i amb les possibles vendes.
La foto és un quadre.
I penso que no són quadres inacabats, són intencionadament deixats tal i com estan. Al de fons vermell no li cal cara ni vestit, als figurants els defineix l'atrezzo.I qui els hi ha deixat és un provocador, a saber si darrera teu no hi havia una càmera oculta enregistrant les reaccions ;-)
Sovint és quan estàn millor els quadres, inacabats, en intentar acabarlos sovint els empitjorem. I amb Jùlia, amb el marc agraden més. Ho vaig descobrir a la fira del dibuix i pintura que és celebrava a Sabadell, m'ho va dir un veterà pintor d'Olot.
Em sap greu dir la meua tant tard, però...
És veritat, Júlia, un marc ben triat pot arribar a modificar per a bé una pintura, tot i que en algunes no hi ha manera.
... Les cobertes i els títols, fonamentals els títols.
Siiií, A., jo vaig pensar el mateix en veure la foto.
No m'estranyaria que hi hagués hagut una càmera oculta. A la nit, vaig tornar a passar, l'home de la corbata -els meu preferit- continuava allà; els altres que es veuen a la foto havien desaparegut.
El meu dilema, Francesc, era saber si el quadres inacabats estaven acabats. I potser sí que en aquest cas l'acabament no superaria els esbossos, gairebé n'estic segur.
En les fires, a vegades hi ha algun pintor que posa un marc de cartó sobre el seu dibuix per fer veure al possible comprador l'efecte final.
Publica un comentari a l'entrada