5.11.15

custòdia compartida


Va per la trentena. No estic segur si és la segona o la tercera vegada que se separa de la parella, de la parella de sempre. És, per tant, la segona o la tercera vegada que torna a casa de la mare, que podríem dir que viu sola si no fos que ara la filla ara el fill ocupen les seues antigues habitacions quan es barallen amb les parelles respectives. La mare està contenta d'acollir la filla, però al mateix temps una mica preocupada. La noia, a la casa materna, hi viu com si es tractés d'un hotel: no cuina (la mare ho fa millor), no neteja el pis (la mare ho fa millor), no es renta la roba (la mare -o la seua rentadora- hi té més traça)... En fi, s'ha de comprendre, la noia fa unes quantes setmanes que està trista.

La noia, comparteix amb la seua parella una criatura que a penes passa de l'any. La té una setmana sí una setmana no. Quan toca, la va a buscar a casa de l'altre i, després, ell la recull a casa de la mare d'ella. La noia es desviu per la criatura, és potser la seua única alegria. Al matí, s'aixeca mot abans de l'hora d'anar a treballar i passegen totes dues. Si ve a l'hora de dinar, que no sempre pot, prepara el menjar de la seua criatura perquè no s'acaba de refiar que la seua mare ho faci prou bé. Quan plega de la feina, el primer que fa és sortir amb la criatura a fer una volta, i crec que també després de sopar. Mentrestant, la noia educa la criatura en uns rituals estrictes, però plens d'amor. Els diumenges, la noia i la criatura van amb altra gent amb situacions similars a la muntanya. La noia i la criatura es diverteixen i se socialitzen, són felices.

He coincidit dos -potser tres?- vegades amb les dos a l'ascensor i m'adono que no he estat del tot educat; a part de fer algunes de les preguntes de rigor i mostrar-me moderadament interessat per com els va -la criatura és deliciosament juganera, si t'agraden les criatures-, encara no he preguntat a la noia el nom de la seua gosseta compartida.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

pàgines viscudes, en el meu cas, afortunadament ara ja solucionat, i mare nen i criatura estan a casa seva amb la parella i un gat.

salut

PS ha dit...


És curiós que es desviu per la "criatura" i la mare li fa de minyona.Santa paciència la mare...

Fa l'efecte que hem perdut els papers.

Carme Rosanas ha dit...

Titalment d'acord amb País Secret. No només hem perdut els papers, sinó que els continuem perdent cada dia, encara que sembli que ja no en quedava cap per perdre.

Oliva ha dit...

NO CAL UNA SEPARACIO,ELS FILLS T'ENCOLOMAN CRIATURAS I FINS I TOT FILLS DAVANT QUALSEVOL "EVENTO"...ES PER ENXAGARLOS A PASTA FANG¡¡¡.ENCARE NO M'EXPLICO COM ELS VAIG EDUCAR TAN MALAMENT.

miquel ha dit...

Pàgines cada cop més abundants, pel que sento dir, Francesc. En el teu cas, la criatura era el gat?

Jo em preguntava A, si es desviuria tant per una criatura humana com per la canina. Tot pot ser. Ai, les mares.


Carme, a mi, des de la situació només d'observador, em costa poc opinar, però estic amb tu i amb l'A. Hi ha situacions que no m'agraden gens.

Oliva, jo creia que a les babes us queia la bava amb els néts. Vols dir que tot té un límit.