17.11.15

desarrelament


Aquestes darreres hores, escoltant i llegint uns i altres, he arribat a la conclusió, possiblement precipitada, però contrastada amb altres experiències internes i externes, que dels diferents factors que fan que una persona jove nascuda en un país europeu s'apunti al gihad, l´única realment determinant és el desarrelament. Ni les raons econòmiques, ni les religioses -a la fi, segurament la seua cultura religiosa és superficial-, ni les culturals en múltiples sentits, totes les quals sens dubte tenen un pes i conformen un conjunt, tenen tanta força com el desarrelament, un sentiment potser no sempre del tot conscient. El jove gihadista, insatisfet per la seua manca de pertinença a... -que cadascú completi l'oració- busca una altra pertinença, elemental, senzilla, i es rebel·la i ataca la que no ha aconseguit, en part per incapacitat personal i en part degut a l'entorn social o al “sistema”. Ara per ara, aquest és un conflicte de llarga durada.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

...I viure en un gueto, a la Banlieue hi ha unEs xifres d'atur altíssimes, més del doble que a la resta de França, i a Bélgica deu passar el mateix, sumat a aquest desarrelament un alt fracás escolar (els que hi van), bastanta ignorància i ja tens tots els ingredients que poden portar a un noi jove a fer-se Gihadista. No és religió ni idealisme ni crec sigui per les 27 verges i els rius de llet i mel, és una certa sensació d'aventura, de poder en tenir armes, una excitació hormonal fins i tot, i fixa't que molts d'aquests gihadistes, ni tan sols son homes, son vailets, joves, quasi nens. Això és el més trist.

salut

Assum ha dit...

Constitueixen un exèrcit invisible que no es pot combatre amb les armes.Una manera és la inserció però hi ha un componen èpic inherent a la raça humana que escapa de tot control.

Júlia ha dit...

Crec que hi ha molts més factors, comparables als que fan que jovent sense motius aparents, sigui d'on sigui i fins i tot de diferents procedències i classes socials, opti per camins estranys, religió, política i moltes coses més són sovint excuses, quan ets jove és fàcil que t'abdueixin si en saben, l'aventura també tira, l'esperit de sacrifici i moltes coses més, les idees són un afegitó. Aquest barris seran com siguin però els països de procedència sovint són molt pitjors i sense esperança,més enllà de la guerra i la resta.

Montse ha dit...

... tot el que dieu és cert. I trist. I terrible!

miquel ha dit...

No se m'acut què puc afegir als vostres comentaris, tot i que en podríem parlar llargament i buscar raons difícils de trobar.