espurnes marginals modernistes

La casa Garriga Nogués al carrer Diputació, a tocar de Balmes, allotja actualment la Fundació Mapfre, i la Fundació allotja ara i fins al gener l'exposició titulada El triomf del color de Van Gogh a Matisse. Visita imprescindible, sobretot per als qui no viatgen als museus d'origen de les pintures. Inútil parlar dels quadres, visiteu-los. La majoria de pintures pertanyen a anys immediatament anteriors, simultanis o posteriors a la construcció de l'edifici on ara es poden veure. Sempre que vaig a un edifici antic a visitar una exposició tinc una sensació inicialment agredolça: fantàstiques parets i desolació de mobiliari; carcasses originals més o menys restaurades d'on ha desaparegut tot vestigi de la vida dels seus orígens. Aquí, a més, una munió insòlita de vigilants, gairebé tants com el públic que ha encomanat hora per fer la visita.

Una mica abans d'arribar a la seu de la Fundació, al mateix carrer, però més prop de Balmes, una façana i sobretot una entrada modernista interessant, la de la casa Berenguer. Dic entrada perquè l'interior de l'edifici, ocupat per les oficines de diferents empreses no és pot visitar i, segons em va explicar el guàrdia de seguretat que custodia l'accés, està en perfectes condicions; realment el que es pot veure és impecable. Entenc que el que és privat pertany als propietaris que en poden fer l'ús que vulguin, però un es queda amb la recança de conèixer allò que només uns quants poden veure. On ha anat a parar l'hospitalitat mediterrània? De tota manera, el guàrdia, molt amable -la seua garita plena de càmeres de seguretat-, si veu que mostres interès, t'explica unes quantes coses i et regala un fullet explicatiu; ja és alguna cosa.

Avui, allunyat d'aquests edificis, restaurat, reformat i visitable, m'ha cridat l'atenció el Born. Potser és costum, però no m'hi havia trobat mai, o no ho recordo: presentació del llibre Abadesses i priores a Catalunya, de Maria Carme Roca; 7 euros. No m'ho puc creure, però si normalment paguen per assistir a les presentacions literàries! El diari es deu equivocar. O potser si que servien un suculent berenar.