25.10.17

Temps (curt) d'enquestes i incerteses


Rebo al fix -queden encara gaires telèfons de sobretaula?- una trucada amb prefix 91. No sé quina empresa enquestadora m'ha triat a l'atzar per saber la meua opinió sobre assumptes polítics relacionats a Catalunya. Com que preguntar no és ofendre, estic disposat a respondre si la cosa és curta. Les preguntes habituals sobre Catalunya i Espanya, sobre properes eleccions, sobre si em sento això o allò, sobre la llengua que empro habitualment. Hi ha dos aspectes que em porten a una petita discussió educada sobre el plantejament de les preguntes. El primer és de tipus genèric, consisteix a voler saber que crec jo sobre hipotètics esdeveniments futurs: que si passarà una cosa o una altra; em veig obligat a confessar que la meua visió de l'esdevenidor és i sempre ha estat nul·la, que potser altres més agosarats o realment visionaris poden conèixer que passarà, però, insisteixo, no és el meu cas, de manera que en aquest tipus de preguntes ja pot anar marcant amb una creu no ho sap, no contesta. L'altre parèntesi en la marxa ràpida de l'enquesta es produeix quan em pregunta que trio entre bandera espanyola, senyera i estelada (no em diu bandera catalana o bandera catalana amb estrella, ni tampoc, tot s'ha e dir, nacional en esmentar l'espanyola); aquí, davant de la confusió de l'enquestadora que confessa no saber ben bé què vol dir senyera ni estelada (quina feina més ingrata segons l'enquestat que et toca), em permeto un petit aclariment socio-filològic sobre el terme senyera, que com és sabut no m'agrada gaire en la seua accepció majoritària i acabo concloent que Catalunya, que jo sàpiga i de moment, només té una bandera.

Per acabar em pregunta quin partit vaig votar en les darreres eleccions. Mira que responem en les enquestes qüestions que de vegades no expliquem a segons quins amics i que ens podrien semblar impertinents si ens les fessin. En la meua política d'embolicar la troca tan com puc en totes les enquestes, estic a punt de dir-li que vaig votar la Falange, però em sap greu haver-la atabalat tant i li esmento un partit més acord amb la dinàmica de les altres respostes. Després penso si realment hagués apuntat la Falange; suposo que sí, la seua feina no és interpretar sinó apuntar. Em penedeixo una mica de no haver estat prou conseqüent amb la meua metodologia de respostes a les enquestes.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha Miquel, així que embolicant la troca amb les enquestes, així surten sempre, clar!!!

Anònim ha dit...

Llavors ens sorprenem que les enquestes no quadrin amb la realitat reflectida en les eleccions, pobres enquestadors telefònics es mereixen un lloc al cel. Que consti que a mi no m’han enquestat mai però reconec que no faria un paper millor que el teu, sóc un entremaliat.

miquel ha dit...

Ei, Carme, pons, bona gent, enteneu-me: la meua intenció és demanar a la gent que consultin el seu cor i la seua raó, no les enquestes. I ho dic també des del convenciment d'un enquestador porta a porta a temps parcial en èpoques ja llunyanes.

Carme Rosanas ha dit...

Si t'entenc molt bé, Miquel, jo crec que les enquestes no són bones, precisament pel que dius, perquè la gent escolta les enquestes i condicionen a vegades el vot. I finalment tampoc l'encerten tant o sigui que per a mi, pots fer tant el trapella com vulguis...