2.3.15

entesos


Sóc el segon a la peixateria del supermercat. Ell, el primer, ha demanat lluç de palangre i se'l fa tallar en rodanxes: en surten vuit o nou. Interromp la seua concentració l'aparició de la seua parella que li pregunta:suau o intens? Com si fos la primera vegada, ell li respon, seriós, convençut, a penes girant el cap: Suauuu (deixa anar la vocal final). Me'l miro de reüll, passa dels cinquanta, però no gaire. La parella va a buscar el Borges. Tallat el lluç, el senyor diu a la dependenta que el vol per congelar, que li prepari cada rodella per separat. Ella no li respon que la proposta és difícil, però li indica opcions poc satisfactòries i comença a posar cada rodella en una capseta de plàstic transparent amb petites ondulacions laterals. Al senyor la solució no li fa el pes i canvia d'opinió, ara vol que les hi posi de tres en tres. Feina feta. El senyor també vol dues sípies grans. D'aquestes blanques? Afirmació. La noia les agafa i fa el gest d'embolicar-les. El senyor demana que li treguin la pell, a cada sípia. La noia em mira. Jo, impertèrrit. És que aquestes sípies ja no tenen pell.  Arronsament de celles. Escepticisme. Me les neteja i les talla a trossos petits? La noia fa veure que les neteja i les va tallant en trossos irregulars que col·loca en uns recipients de plàstic com els del lluç. Una segona noia té misericòrdia de mi i em demana què vull. Dues arengades i sis galeres... Enrere queden el senyor i la noia. Qui sap quines noves aventures els esperen? Però la tarda avança i ja tinc gana. La parella del senyor continua buscant entre les prestatgeries, sense pressa.


P.S. Malgrat que aquest és el mes per excel·lència de les galeres, les meues, en fregir-les, van deixant anar una quantitat important d'aigua i tenen la carn escassa i flonja que es desfà. Galeres congelades? On anirem a parar? Tampoc les arengades semblen prou ben salades; ho comprovo l'endemà. Que exigents ens tornem amb l'edat! O no són els anys?

3 comentaris:

PS ha dit...


Aquest senyor no sap que aquestes sípies blanques ja venen pelades perquè les ruixen amb química per estalviar la feina a les peixateres. Ja li podies haver dit, Miquel! ;-)

Les galeres fan bo l'arròs. Fregides no n'he menjat mai. Les fas com les gambes?

miquel ha dit...

El que em va admirar, A., és que el comprador, que suposo habitual, tingués tants desconeixements i vacil·lacions en un producte normal, i ganes d'emprenyar la noia. Em va semblar millor no intervenir, el client sempre té raó :-)

A mi m'agraden molt fregides, les galeres, i sucar l'oli. Necessiten una mica més de temps que les gambes i no afegeixo res a l'oli. Han d'estar plenes, esclar; personalment m'agraden ovades.

jaka ha dit...

Bona tarda Miquel, referent al que dius... primer hi ha gent que es molt pesada i a mes no tenen idea de com van les coses, es de calaix que el lluç no es pot congelar doncs queda fet un nyap, lo de la sipia bon altra però be al que anava jo es en això que dius de les galeres i les arengades... jo el peix he provat molts llocs al mercat, supers, i la veritat es que al final me’n vaig a la “boutic del peix” com li diuen la gent que es pensen que allí es mes car perquè si... i no, allí tot es molt bo i ni ha de tots preus, molt de genero el porten de l’Ametlla... a mi perquè les galeres en fan respecte i no ni menjat mai, ara me’n vaig fer un fart de cuinar-les doncs als caleros de la família els xifla-vent, doncs allí fan una pinta...
En fi no et pensis que es perquè et fas gran que tot ho trobes mediocre es que en realitat ho es... jo ara compro moltes coses una per una i a llocs diferents.

Be, quina tabarra oi?