per fi!

Viatjo a Sydney i, si m'ho pregunten, dic que visc a Barcelona. Ah, sí, sí, Messi, em solen respondre amb un somriure. Bé, també el MACBA, afegeixo. Final del somriure i inici de mirades interrogatives, estranyades. Aquesta situació es repeteix en els meus viatges a Nova York, Providence, Kuala Lumpur... Avinyonet de Puigventós.

Suposo que Bartomeu Marí, com jo, finalment s'ha cansat de mirades inquisitives en els seus viatges i com que és un filòsof i els filòsofs no paren de pensar, al final ha trobat la solució per situar el MACBA en el mapa del món. Ha promocionat una exposició i l'ha cancel·lada abans de la inauguració perquè una escultura -semblant a les que es veuen a les falles (ei, avui és sant Josep!) -s'apartava de la línia moral pròpia del museu. La peça en concret representa un grup en què la primera figura sembla que és vegetariana (alguns diuen que vomita) , però tothom veu que darrere aquesta aparença és un personatge a qui agrada la carn (les altres dues figures són intranscendents, mers comparses). Queda demostrar així que el MACBA no combrega amb cap hipocresia, que la seua línia d'actuació és unívoca, que les seus provocacions, com corresponen als museus d'art contemporani, no admeten ambigüitats. De passada, el nom de Bartomeu Marí ha quedat lligat* per sempre més al MACBA i al menjador de verdures (amant de la carn), al·legoria quaresmal de primera categoria.

Quin plaer viatjar a partir d'ara i que quan digui, si m'ho pregunten, que visc a Barcelona, em responguin, somriure entre els més discrets: Sí, sí, MACBA! Perquè Messi està molt bé, avui mateix ho hem pogut comprovar, però ja va sent hora que Barcelona també es consolidi universalment com una ciutat cultural de primera categoria.

* Si algú no ho creu, només cal que escrigui a Google: Bartomeu Marí MACBA, i vagi a les imatges.

P.S. Per cert, Puigcorbé -presentat com el Sean Connery d'ERC- proposa que Barcelona tingui un museu de la immigració, o és de l'emigració -en els temps que corren no estaria malament- , perquè de la història de la immigració ja n'hi ha un a la Masia de Can Serra, i tampoc cal abusar del tema.