El que m'alegra en aquest joc tot és que:el primer ànec és Narciso. Sense el saber-se. Narciso va descobrir el mirall i després és el primer criptografat. Leonardo va aprendre a escriure amb els àrabs a través del mirall. I algun va descobrir que diners fa malament a la salut de l'ànec, sobretot al fetge.
S'agraeix aquest esforç per facilitar-nos la vida, a aquests teus lectors que tenim la barra de dir-te a la cara que et llegim en diagonal... no calia, però...
No, bitxo, un "però" reivindicatiu: reivindicatiu de les línies horitzontals i rectes... per avui. Demà?... demà no se sap.
Somriure i abraçada - i alegria- , mar, però necessito més informació: no siguis dolenta, que estic impacient.
Doncs et deixaré només emb mitja intriga, anna. Llegir en diagonal -tots ho fem algun cop- és només mig llegir, fins i tot no llegir. Seria llarg d'explicar i necessitària respostes i noves preguntes...
M'agrada que t'encanti, lluna. Deixa'm ser immodest, però crec que has sucumbit a la part geomètrica, que també és un dels aspectes que m'agrada... o potser a la impossibilitat de comunicació total?
Una bona interpretació, joaquim. Narciso, joc de miralls, Leonardo, una idea i la seva contrària... Aire i terra... Harmonia i contradicció... Clar i obscur...
Sagitari és signe qui ha la complexió del foc, e és comú, diürnal, masculí, e la sua planeta és Júpiter, e ha dels cors de l’home les cuixes, e ha la regió d’Índia, e és enginyós e artec.
Ramon Llull. Tractat d’astronomia.
7 comentaris:
un "però"... inquietant? :)
ai pere, quin però!
un somriure
i una abraçada
mar
ps- -entre tu i jo- què farem amb tants premis? (en tinc un altre)
"però"? ara m'has deixat amb la intriga...
Doncs a mi m'ha encantat, aquest post!
El que m'alegra en aquest joc tot és que:el primer ànec és Narciso. Sense el saber-se. Narciso va descobrir el mirall i després és el primer criptografat. Leonardo va aprendre a escriure amb els àrabs a través del mirall. I algun va descobrir que diners fa malament a la salut de l'ànec, sobretot al fetge.
S'agraeix aquest esforç per facilitar-nos la vida, a aquests teus lectors que tenim la barra de dir-te a la cara que et llegim en diagonal... no calia, però...
(el resultat s'ho val).
No, bitxo, un "però" reivindicatiu: reivindicatiu de les línies horitzontals i rectes... per avui. Demà?... demà no se sap.
Somriure i abraçada - i alegria- , mar, però necessito més informació: no siguis dolenta, que estic impacient.
Doncs et deixaré només emb mitja intriga, anna. Llegir en diagonal -tots ho fem algun cop- és només mig llegir, fins i tot no llegir. Seria llarg d'explicar i necessitària respostes i noves preguntes...
M'agrada que t'encanti, lluna. Deixa'm ser immodest, però crec que has sucumbit a la part geomètrica, que també és un dels aspectes que m'agrada... o potser a la impossibilitat de comunicació total?
Una bona interpretació, joaquim. Narciso, joc de miralls, Leonardo, una idea i la seva contrària... Aire i terra... Harmonia i contradicció... Clar i obscur...
Em coneixes massa, xurri, però...
(gràcies)
Publica un comentari a l'entrada