De vegades, poc, algú, conegut o desconegut, em diu que confiï en ell o en ella –alguns, fent servir una expressió que m’agrada ben poc, diuen: “fes-me confiança”-. Confiar en algú? Quants confiaven en qui acaba de matar 32 persones a la Universitat Tècnica de Virgínia? Quants diran que era impensable que agafés una arma i comencés a disparar sobre tothom qui se li posés a tir?
Sempre em fa desconfiar la gent que em diu que confiï en ella. Que no coneixem prou la condició humana? Que no sabem que ens movem per uns estímuls que ens sorprenen a nosaltres mateixos? Que vosaltres, com jo, no desconfieu de vosaltres mateixos? Que no us sabeu, al menys alguna vegada, estrangers de vosaltres mateixos? Com us podeu atrevir a demanar una confiança en els altres que us heu negat a vosaltres, encara que sigui sense voler, sense saber, sense ser conscients, només un dia, un instant?
D’acord, han estat coses petites, petites traïcions externes i íntimes que no han tingut cap importància. Que fins i tot no sabíeu que eren traïcions, a vosaltres o als altres. No passa res, dormirem igual, si no és avui serà demà. Però no feu servir la paraula amb ells i amb vosaltres, ja es veurà.
Ves per on els paràgrafs anteriors m’han tornat a venir a les tecles llegint un poema de Palau i Fabre -feliç aniversari-!, que potser no anava per aquí, però la ment humana –també la vostra, oi?- de vegades fa associacions ben curioses, i alguns cops són els poetes –qui ho havia de dir- els qui les propicien. Sempre som de nosaltres mateixos i sempre som estrangers a nosaltres.
-¿De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-¿Com se diu?
-No ho sé.
-¿Què fa? ¿Quina llengua parla?
-No ho sé.
-¿Com us dieu, bon home?
-...
-¿De quin país veniu? ¿On aneu?
-Sóc d'aquí. Sóc estranger.
P. S. No us penseu, jo confio més aviat en tothom, fins i tot en el metge que avui a "Caçadors de paraules" deia que hi ha gent que diu malament algunes paraules relacionads amb el seu cos: "la pròstata és un dels orgues que la gent diu malament". No tindria cap inconvenient -en qüestions de salut no m'estic d'orgues- que em toques la meva, de pròstata, us ho asseguro. I ja sabeu que penso que qui estigui lliure de paecat...
ELS RODAMONS DEL DHARMA
Fa 12 hores
6 comentaris:
La gent, generalment, té por d'allò diferent i desconegut, però afers repugnants, assassinats, violacions i d'altres, s'esdevenen en cercles reduïts, familiars. Hi ha una gran llista de crims comesos per gent de qui ningú no hauria desconfiat. El que passa és que això fa por, força por.
I, com dius tu mateix, nosaltres mateixos ens autosorprenem amb pensaments estranys i cruels de vegades, sort que no ens els poden llegir...
No te fíes de nadie, ni de tu padre!, li deia el gitano al seu fill...
Ja l'he explicat, aquest, oi que si?
Humans massa hum`a.
Aigua massa H2O.
Mira vost'e apreciat, pere.
L'hidrogen 'es un dels components de l'aigua i oxigen es l'altre m`es. Altre son les seves forces d'enlacis. forces entre els atomos (vincles covalents). Hi ha altres com les ponts de van der Waals que solen oc'orrer entre els "H", hi ha tamb'e el moviment Brownian de l'H2O i perqu'e no siguen tan lluny oblidaren dels D2O( deuteri). Amb tot aix`o i no obstant aix`o `adhuc no tenim l'aigua.
que fa falta?
Falten molts coses. tal com les condicions normal de temperatura i pressio. Tals condicions diuen a nosaltres si el que tenim 'es gel, liquido o gas.
A me's son iformacions general que ens diuen molt poc dels individus (particulars) i esl seus comportaments.
el liquid que descendeix dels n'uvols com puja, formals rius, llacs, mars i e's un constituent important de tot assumpte de la vida i que e's insipid, sense olor i sense color.
Encara gens sabem d'un sol determinat tipus d'individu. com son les seves manques, els seus desitjos, marejos, bromes vora i limiti.
El que s'es que quan s'escalfa l'aigua les moleculs de lH2O van a trencar les ponts de van der Waals i comencessin a fer un gran moviment Brouwnian fins q un punt que trenquim els enllacis, vincles , que hi ha en la superfici i canviessin en gas.
El que hi va haver va ser un error en els enllacis de van der Waals i fixa et, que els ponts de van der Waals solen ser fluixes.
respecto les tesis. si a totes sense dubte. pero la meva tesi es d'hummor.
riure. el m;illor que tem ... riure.
'adhuc que sigui un riure d'horror. perque de molt a prop ningu' es normal.
1001 perdones.
joaquim
El curiós del cas, Júlia, és que som tan semblants malgrat les diferències...
Bé jo no em sorprenc de mi mateix, en tot cas els altres es podrien sorprendre, el que sí que em passa, inisteixo, és que desconfio de mi perquè em conec encara que només sigui fins al punt de la desconfiança.
Crec que no, xurri, que era una versió diferent, encara que el resultat fos el mateix. Però ja saps que també desconfio, amb raó, de la meva memòria.
Una gran tesi, jaoquim, no exempta de raó, segons em sembla. El més curriós, però, és que em sembla que la anormalitat és la normalitat (o és a l'inversa?)
Perquè l'anormalitat no migre per a la normalitat. sia que una cosa sigui l'altra, n'aquest joc de mirall i tigres i labirintos. la humanitat va crear mitjans de sublimacio del desig, sigui massa treball, Moises en la muntanya Sinai, el teatre i la tragèdia grega, Horacio i Homero i la poesia, la prosa i la prosa de la prosa de JLBorges, l'escultura,la musica, la pintura, el futbol, el blog, l'orkut, el sexe pur i simple, la culinària, les escombraries, Paulo Coelho, Wood Allen,etc i tal. Coses que l'H2O no tindre.No obstant això insisteixen uns senyors a ser... com haig de dir? normals,
Einfach so: hi ha individus que no es reconeixen en l'altre. i que l'avui dia és una discucion de l'avenir. discutir.
los canones de los periodiocos diran que eres mia, y que els los de ee.uu.aa, son bogias per tenir una escopeta, una tauros, un colt 45. que todo esta basado en los westerns que es lo mismo que decir= Cultura del prado( campos) de los cowboys, y que todo esta en los genes de la nacion norteamericana desde la constituicion de 1791 que abrio camino para la epopea romantico-economica.
Pere, en serio, jo no poderia matar ni siquiera a uno que sea Hommel Simpsons.
Joaquim.
Tal com dius, Joaquim. De totes maneres hi ha coses que em sobrepassen, que no les entenc per bé que ho pretenc. Tampoc no em preocupa gaire, a certes edats tots arribem a saber que som més o menys H2O, encara que sigui amb gustos diferents.
Publica un comentari a l'entrada