En un comentari a Literatures, en Sani, no sé si amb un punt de perversió, em tempta: aprofitant que esmento la nova convocatòria del premi Lletra al millor web de literatura catalana, m’anima a participar-hi. La veritat és que les meves possibilitats de resultar guanyador són nul·les, però sobretot, ara, no vull abusar de la paciència del jurat. Perquè llegir-se set-cents post, és a dir, set-centes pàgines o més, és fer-los una mala jugada, que altra feina té el jurat que emportar-se impreses a casa totes les meves consideracions i dèries i passar-se nits en blanc per acabar decidint que no és això. Perquè, evidentment, si jo decidís presentar-me, s’haurien d’empassar tot el que he anant escrivint, oi? No podrien únicament llegir els posts senars o un post de cada mes triat a l’atzar, oi? Perquè, i si els post número 666 em redimís tota la resta?
Va, Sani, no siguem dolents, deixem-ho córrer, que els membres del jurat bé deuen tenir família i altres activitats més interessants que les passar-se dies i més dies intentant complir un deure autoimposat i amb vocació de servei al país, i no serà un diletant com jo, a qui un bon dia se li acut: “jas, aquí us ho deixo, ja us ho fareu!”, qui els empenyi a la desesperació. Encara que si compto amb el teu vot...
Saps que et dic, que desaparec durant uns dies i m’ho vaig pensant. I com que no m’agrada marxar sense una bona raó, tanquem el cercle, ni que sigui momentàniament, deixem-nos de cabòries i allarguem aquestes nits que es tornen a preveure acollidorament plujoses, un bé de Déu per a les herbes del país.
Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
Dóna'm la llengua, amor.
Dóna'm la sal.
I dóna'm també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s'enfila per l'herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.
Maria Mercè Marçal
P. S. A L’efecte Jauss em recorden els 35 anys d’absència de Ferrater (el meu era amb bigoti i clavell a la solapa). Quan ens fem grans ens sembla que tot va ser ahir i que l’ahir real no existeix. Em rellegeixo l’entrevista de Federico Campbell i copio la darrera pregunta i resposta:
-Jaime Gil de Biedma me decía que el único tema de su poesía es el paso del tiempo y él.
-Eso me divierte, porque si me hubieses pedido una formulación de mi poesía, le hubiera dicho que mi único tema es el paso difícil del tiempo y las mujeres que han pasado por mi.
Més senzill no pot ser. Ei, que parlem de la seva poesia, no d’ell.
Segon P. S. Em sorprèn veure Rubianes a “L’hora del lector”. Rubianes em diverteix i, a més, exemplifica, com a mínim, dos personatges arquetípics, un a la baixa i l’altre a l’alça: un dels darrers exponents públics de la literatura oral i un dels nous exemples del perfecte bilingüe. Us heu fixat quan ha dit que en Ricard Salvat li va concedir un excel·lent mentre que a Roda només el va premiar amb un sobresaliente? Aquesta intervenció sintetitzava perfectament la doble faceta.
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
Fa 2 hores
15 comentaris:
...i tant, que t'hi has d'apuntar, al capdavall és un joc! i literatura és gairebé 'tot'! Que pateixin!
Ai, si jo hagués de fer poemes amb els homes que han 'passat' pel meu tros, doncs poca cosa en sortiria, he, he. Malaguanyat, Ferrater, no va tenir paciència.
Sempre m'ha fet gràcia això de l'equivalència -o no- entre 'sobresaliente' i 'excel·lent', ja que pots sobresortir sense excel·lir i a l'inrevés.
et pourquoi pas?
Em plau recordar-vos que no depèn d'en Pere que Saragatona s'hi presenti o no. Qualsevol persona pot fer-ho per ell.
Salutacions cordials.
Pere, espero que et presentis, jo et votaré !!!
=;)
Gràcies per la puntualització , Llibreter.
Ja ho veus, M*,
O Saragatona va al premi o alguns de nosaltres t'hi empenyerem, oi Júlia, Violette, Montse, Llibreter?
Una abraçada
Sani
T'hi apuntes o t'hi apunto????
Fa poc temps que he iniciat el meu bloc Tens un racó dalt del món, de temàtica bàsicament literària, i on proposo jocs literaris amb "premis" i tot. Animeu-vos a participar!
http://jmtibau.blogspot.com
Oi! M’apunto a empènyer-li!
No siguis cruel, deixem-los que triïn i remenin al seu aire.
La qüestió, Júlia, és que estigui sempre ben regat; és clar que amb les restriccions d'aigua...
I penso de tant en tant amb Ferrater i no estic segur que fos cosa de paciència, potser sí.
Mais... Violette.
Ets terrible, Llibreter. Què t'han fet els pobre membres del jurat.
I jo a tu, Jaka (gràcies). I colapsarem les línies... o com es digui.
Si no et presentes, Sani, et presento. I la meva paraula és la llei.
T'hi apunto, Júlia. espero que no sigui per partida doble.
M'agrada el teu bloc, tortosí d'adopció. Me'l miraré més atentament perquè encara no he descobert els jocs amb premis.
Violette, que no em coneixes... Fet, ja figures al premi.
Ostres, he intentat apuntar-vos, però en alguns casos em falten telèfons i/o adreces electròniques. Sereu tan amables...
Va de broma, n'est-ce pas? Aquí El Candidat erets tu!
Saturem la convocatòria amb les nostres aportacions, prenem el poder!!!!!!!!! Així qui guanyi podra dir que es el primus inter pares -no sé si he posat bé la cosa-
Ja m'hi he apuntat, jo, he, he.
Una altra que s'hi apunta a fer "bulto", quants més siguem més divertit serà!!!
No, violette, que jo ja he sigut candidat altres vegades. Va, pasa'm el mòbil.
Potser sí que colapsareu les entrades dels premis i, encara més greu, la ment del jurat ;-)
Publica un comentari a l'entrada