5.4.07

emergència


















M’adono que agafo una coloració lleugerament verdosa, que faig uns saltironets sospitosos, que el meu ritme de respiració està canviant... No hi ha ningú que tingui poder per demanar una pausa... ni que sigui de tres o quatre dies. Sí, ja sé que la pluja només ens porta beneficis, que les collites seran ubèrrimes, que ja no es veurà la punta del campanar, que llegirem i escriurem molt més, que els camps de golf podran conservar-se en condicions òptimes...

Només tres o quatre dies, una coseta lleugera, gairebé imperceptible, mig esvaïda, per recuperar una mica el meu color natural, el meu pas pausat, la meva respiració habitual. Sisplau, que no em calgui marxar a Anglaterra, on diuen que la gent...

10 comentaris:

Lluna ha dit...

A mi m'encanta la pluja.

Que plogui, que plogui!!!

ramon ha dit...

Coi! tindria de ploure sense parar, com a mínim, fins al dia de Sant Jordi. I per treure's el verdet no hi ha com un bon plat de botifarra amb seques a la vora del foc.
:))

daina ha dit...

aquí una altra que sap que ha de ploure, però que necessita veure el sol JA!

Anònim ha dit...

oi pere.
allah meu bom allah!
mande o sol para yoyo.

mande o sol para yaya.
allah meu bom allah!
joaquim.

Xurri ha dit...

Em sumo al prec.
El temps de desprès del telenotícies semblava una broma de mal gust: pluges i fred tot just fins dimarts, quan començava a pujar la línia de temperatures.

No hi ha dret!!!

mar ha dit...

buenuuu, vaaaa...! ja faré que demà surti el sol.

parlant de màgia i del temps... ara m'has fet recordar que fa dos dies deia, i pensava que sóc bruixa, i que la meva màgia em converteix el temps en or, però malauradament no em converteix l'or en temps.

un petó ben gran

ps- ara mateix arribo a casa i ja vaig a dormir, però demà el primer que faré serà mirar el correu... ja ho saps.
;)

Arare ha dit...

Vejam: pot ploure cada dia, si voleu, però sisplau, el dia 20 d'abril necessito una treva de mitja horeta. Fet?

jaka ha dit...

Pararà de ploure segur, allà al fons surt un arc de Sant Martí... es un truc del fotoxop ?
=;)

Violant ha dit...

Pere, que no deies l'altre dia que t'agradava la pluja...amb el romanticisme que encomana!!!! Però el dilluns ja tindrem sol, ànims!!!!

pere ha dit...

Doncs, no, lluna, no ha plogut: no ho vas dir amb prou convenciment. Un altre any serà.

Va, Ramon, m'apunto als fesols, però en aquest país falta una mica d'ordre: que plogui cada dia de les dues a les sis de la matinada i tothom content.

Benvinguda al bloc, daina. Ja ho veus, al final els déus, o el que sigui, ens han fet cas.

Em sembla que la teva cançó ancestral ha fet efecte, Joaquim. Gràcies per col·laborar a la sortida del sol, i a que es quedés.

Res, xurri, que ho hem aconseguit. Em fa por la nostra força. No podia ser de cap altra manera.

El que dic, mar, que entre tots podem aconseguir el que sigui, i els homes, i la dona, del temps no hi tenen res a fer.
Per cert, l'or és tangible, però tothom ho sap que el temps no existeix més que en la nostra ment (bé, en la ment d'alguns).
Uf, el correu, va pitjor que el transport de rodalies.

La teva és teva, arare. I encara molt més, només faltaria, som imparables.

Qui ho dubtava que pararia, jaka? Res de muntatges, l'Eixample tal qual en una pausa; amb el temps no s'hi valen les bromes.

D'acord, violant, però fins i tot un excés de romanticisme pot ser perillós. Ja saps com van acabar alguns romàntics.
Insisteixo, per mi pot ploure cada dia, però en horaris convinguts.