etcètera

Una primera impressió us pot fer pensar que he triat aquesta fotografia amb la finalitat de parlar d’algun aspecte sociològic o econòmic: la implantació cada vegada més estesa de botigues on es pot trobar de tot o gairebé regentades per orientals, comunament coneguts com “xinos”, els canvi en els hàbits de compra que provoquen aquestes botigues, etc. Com que aquí també de tant en tant es diu alguna cosa de llengua, no seria estrany que fes alguna consideració sobre l’ús del català en aquestes botigues, el bilingüisme del rètol, que s’ha estès no només en aquestes botigues sinó en moltes altres, les faltes d’ortografia que no es corregeixen, etc. Res de tot això; avui us volia fer una consideració molt concreta sobre la iniciativa que tots coneixeu, d’apadrinar una paraula que s’han muntat els de l’Ateneu juntament amb els de Madrid. Un moviment de masses important, com en els millors temps de...

Alguns de vosaltres (1, 2, 3, 4, 5, etc.) ja heu fet la tria d’una paraula que us sembla suggeridora, d’una paraula que us sembla que es perdrà si no la poseu en circulació, d’una paraula sentida en la vostra infantesa que mai més heu escoltat, d’una paraula perifèrica que penseu que s’ha de fer conèixer a tot el domini de la llengua, d’una paraula que creieu que expressa amb un rigor impensable determinat concepte, etc. D’acord, jo també he participat en el joc i he fet la meva tria, però veient al rètol aquest anunci llarguíssim de la botiga, m’ha semblat que calia donar una oportunitat al darrer mot: etc.

Etcètera, que ve de la locució llatina “et caetera”, que significa “i la resta”. Quina paraula tan humil, tan poca cosa i, al mateix temps, tan eficaç! És veritat que els qui sou poetes no deveu haver tingut mai la temptació de fer rimar (si és que encara rimeu) aquesta paraula amb cap altra, cosa que no deu ser fàcil i, a més, us podria desgraciar el lirisme del poema. Teniu raó quan penseu que es tracta d’una paraula que ben bé no té cap significat propi més que el que li vulguin donar emissor i receptor en la seva complicitat. Però aquesta és precisament la gràcia del mot, el seu ample espectre semàntic, la seva capacitat camaleònica per convertir-se en qualsevol cosa –igualment gran paraula cosa- depenent del context discursiu i passar quasi desapercebuda. Per altra banda, l’economia de llenguatge que suposa el seu ús és un factor que no s’ha de menysprear. Imagineu, per exemple, el basar de la foto de dalt, penseu per un moment en la diversitat de productes que podeu trobar al seu interior i la feinada de xinos que s’han estalviat els xinos amb l’etcètera.

Ja sé que tot el que us dic no us convencerà, que continuareu trobant –ecs!- que etcètera no és una paraula mereixedora de la vostra consideració i no la fareu servir en les vostres converses o els vostres posts, però jo m’he sentit obligat a defensar-la perquè, entre altres coses, m’agraden les causes perdudes, sempre que siguin justes, i ara mateix me l’afillo, la protegeixo i la faig créixer.

I ara que ho penso, qui m’ho havia de dir que trobaria la paraula, i gratis, en un basar oriental –i hispano-? No m’allargo més, ja m’enteneu, no crec que calgui insistir en l’assumpte, que ja fa estona que us hagués pogut dir etc, etc., etc.

P.S. Veig que ja es pot consultar el nou diccionari de l’IEC en línia. Interessants, el pròleg, la introducció, etc.

P. S. 2. Versió original. L'etcètera el poseu vosatres.



Ara resulta que no es pot veure el vídeo. No m'estranya.