10.7.09

instant en blanc

Capvespre de dia sense sol. Perfils de blancs. Una mirada de gairell, un instant. Qui espera? Què espera? Què la té tan concentrada? Llegeix o escriu? Per què no baixa?

S’acosta una sirena. La distreu. S’incorpora i mira. Passa l’instant i el guardo.

Retorno al ritme del carrer.


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Què maco... :)

Ens veiem al vespre, no? ;)

an (tavia) na

Montse ha dit...

ostres... la coneixies? si és que no i es veu aquí... un dia et trencaran la cara, pere, hehehe!

una abraçada des de Chalon s/S

kika ha dit...

ostres, que bé que estàs. com es nota que tens vacances :-)

miquel ha dit...

Gràcies, A(nn)a :-)
Ah, aquest vespre no ens veurem, que les condincions mentals i les físiques no es posen d'acord.
Una abraçada

No, encara no la conec, Montse; però, qui no voldria sortir aquí com ella: la bella dama del Continental. Estic segur que si altres dames la veuen i em llegeixen, els balcons de Barcelona s'ompliran d'instants -o eternitats- de belles i enigmàtiques imatges. És clar, jo faré la tria, és la meva única prerrogativa, no en tinc altra.
Un pensament i una abraçada, Arare.

El pensament vola i el cos em manté a terra, kika. Sí, agraeixo les vacances.

Unknown ha dit...

Molt bona foto, M*
Això em fa pensar que som uns quants els caçadors d'instants fugissers amb dona pel mig...
On són les caçadores d'imatges amb homes pel mig ?
O és que la segona opció no té cap interès?


Ja posats a tocar el tema de la fotografia, em permeto aportar un enllaç sobre Barcelona que no sé si ja coneixes.
Els arxius del web són plens d'imatges interessants, o així m'ho sembla a mi.

Barcelona en tamvia. 1908

Disfruta'n.

Sadurní ha dit...

Capturar l'instant. Ho trobo genial.

Salutacions,
S.

Mireia ha dit...

capturar l'instant, com diu en sadurní, però "fregant" l'estil paparazzi, no??

Trini González Francisco ha dit...

Bonica robada! :)

miquel ha dit...

Gràcies, Sani. No Sé si les dones ensagafen instants i els fan públics en imatges; segurament menys.
En realitat m'agraden tots els instants, encara que és veritat que alguns em resulten més atractius.
Ara faig una mirada a la pàgina que uggereixes. Gràcies.

Gràcies, Sadurní, encara que jo no volia agafar aquest moment sinó l'immediatament posterior, en què la dona estava de perfil i mirava el seu ordinadorcom si fos un llibre; una sirena de la poli la va distreure i, lent com sóc, va fer que l'instant fos només per a mi :-)

Vols dir, Mireia?
La dona estava en un dels aparadors públics més concorrguts de Barcelona, no es trobava en cap actitud que, aparentment, fos compromesa, jo no tenia cap més intenció que captar (i compartir) la bellesa del moment...

Gràcies, Trini. I si a més de robada fos tornada? I si li porto la imatge impesa al "Continental"?