oració del setembre fugisser

Al migdia, i una mica més tard, rarament abans, sortim de les ones, contemplem el paisatge i, per no adormir-nos –i, per què no?- mentre el sol ens asseca , juguem a fer versos. Quan ens cansem, molt més tard, anem a dinar.

Ser i comprendre
Entre la terra i l’ona:
Rés del migdia.

Mar adormida,
Amable i fugissera,
Res no et demano

Sol de setembre,
On sigui que tu em trobis,
La llum em portis.

Solitud lassa,
On trobar companyia
La nit i el dia?

Sòl vora el marge:
Omple de saba nova
La ment i l’arbre.

Rere dels versos,
Ambicions i propòsits,
Mites i vida.

Rés del migdia:
Entre la terra i l’ona,
Ser i comprendre.