Fa anys que vaig començar amb la fotografia amateur i encara hi continuo, en la fotografia i en l'amateurisme. Entremig, només un parèntesi per al vídeo fins que em vaig convèncer que només la imatge fixa em permetia, a mi, captar l'instant i a partir de l'instant imaginar una història, una realitat subjectiva, un poema, també d'aficionat, un món a mida: el post anterior n'és un exemple de tot això.
A vegades, en aquest bloc, que també és un bloc de fotografia, la capçalera que conté el “provisionals” és un complement de les paraules del dia; altre cops és una història, oberta o tancada, sense paraules, de la qual segurament només jo tinc la clau. Avui, per exemple, hagués pogut deixar la nova capçalera sense cap mot que s'hi referís perquè no té cap importància més que per a mi i podria haver escrit sobre qualsevol altre tema. Què es veuria? Doncs els que hi ha: uns pintors que fan filigranes sobre una paret blanca. La foto en si mateixa podria ser més o menys interessant -no gaire-, i l'hipotètic post podria parlar de literatura o dels indignats que encara cuegen o ... quines notícies de primera pàgina encara són vàlides?
Faré una excepció. Avui donaré pistes sobre una fotografia que només té importància per a mi i que, repeteixo, no mereix un post. Els dos pintors -quina enveja saber treballar amb les mans!- estan fent un esgrafiat. Fa setmanes que fan reformes al palau Macaya, edifici de Puig i Cadafalch situat al passeig de Sant Joan, una mica més amunt del monument a Verdaguer. El palau Macaya és propietat de “La Caixa”, però fa temps que no tenia cap funció i anava criant pols i amenaçava de convertir-se en una obra morta. S'havia especulat que l'ocuparia la Casa Amèrica, però finalment es convertirà en la seu de l'ISGlobal_Barcelona (Institut de Salut Global). No se sap si als veïns els fa gaire gràcia la novetat, no els he sentit dir res. Els veïns anem a a nostra.
Jo, que no sé ben bé en què consisteix o consistira la tasca de l'ISGlobal, em miro de tant en tant com avancen les tasques de rehabilitació del palau i aquests dies he anat observant com els operaris han anat pintant de blanc la façana interior i després han pintat uns rectangles marrons -no sóc gaire bo pels matisos dels colors-, després, una altra vegada el blanc. Finalment, sobre el blanc, han posat una plantilla i han anat gratant fins a fer sortir les corbes del marró amagat. Calculo que no trigaran gaire a deixar les parets tal com les va concebre Puig i Cadafalch. De l'interior, no en sé res, però segur que els canvis seran substancials.
I aquesta és una part de la història de la capçalera d'avui que, evidentment, no mereixeria cap paraula d'explicació i que d'aquí uns dies, quan desaparegui la foto, convertirà aquest post en un escrit incomplet.
Ara m'intriga saber que faran amb la piràmide de vidre invertida que van col·locar fa uns anys. M'imagino que, després de rentar-la, la deixaran igual: ningú no és perfecte.
A vegades, en aquest bloc, que també és un bloc de fotografia, la capçalera que conté el “provisionals” és un complement de les paraules del dia; altre cops és una història, oberta o tancada, sense paraules, de la qual segurament només jo tinc la clau. Avui, per exemple, hagués pogut deixar la nova capçalera sense cap mot que s'hi referís perquè no té cap importància més que per a mi i podria haver escrit sobre qualsevol altre tema. Què es veuria? Doncs els que hi ha: uns pintors que fan filigranes sobre una paret blanca. La foto en si mateixa podria ser més o menys interessant -no gaire-, i l'hipotètic post podria parlar de literatura o dels indignats que encara cuegen o ... quines notícies de primera pàgina encara són vàlides?
Faré una excepció. Avui donaré pistes sobre una fotografia que només té importància per a mi i que, repeteixo, no mereix un post. Els dos pintors -quina enveja saber treballar amb les mans!- estan fent un esgrafiat. Fa setmanes que fan reformes al palau Macaya, edifici de Puig i Cadafalch situat al passeig de Sant Joan, una mica més amunt del monument a Verdaguer. El palau Macaya és propietat de “La Caixa”, però fa temps que no tenia cap funció i anava criant pols i amenaçava de convertir-se en una obra morta. S'havia especulat que l'ocuparia la Casa Amèrica, però finalment es convertirà en la seu de l'ISGlobal_Barcelona (Institut de Salut Global). No se sap si als veïns els fa gaire gràcia la novetat, no els he sentit dir res. Els veïns anem a a nostra.
Jo, que no sé ben bé en què consisteix o consistira la tasca de l'ISGlobal, em miro de tant en tant com avancen les tasques de rehabilitació del palau i aquests dies he anat observant com els operaris han anat pintant de blanc la façana interior i després han pintat uns rectangles marrons -no sóc gaire bo pels matisos dels colors-, després, una altra vegada el blanc. Finalment, sobre el blanc, han posat una plantilla i han anat gratant fins a fer sortir les corbes del marró amagat. Calculo que no trigaran gaire a deixar les parets tal com les va concebre Puig i Cadafalch. De l'interior, no en sé res, però segur que els canvis seran substancials.
I aquesta és una part de la història de la capçalera d'avui que, evidentment, no mereixeria cap paraula d'explicació i que d'aquí uns dies, quan desaparegui la foto, convertirà aquest post en un escrit incomplet.
Ara m'intriga saber que faran amb la piràmide de vidre invertida que van col·locar fa uns anys. M'imagino que, després de rentar-la, la deixaran igual: ningú no és perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada