els gossos que borden per encàrrec?

És veritat que la seva abundància fa que els gossos se les hagin de pensar totes si volen tenir futur en una societat tan competitiva com la nostra. En les ciutats grans, com Barcelona, ja no és suficient ser un un simple animal de companyia, cal ser, cal saber fer, alguna cosa més. Al menys això és el que jo vaig pensar en veure aquest anunci en la porta d'una botiga del barri:

El que em va descol·locar una mica és que el gos (o gossos) s'oferissin per lladrar amenaçadorament en punt de creu, que és una art que fins ara només sabia lligada als brodats; potser es vol dir que el bordar dels animals és una filigrana. En canvi, no em va sorprendre tant l'oferiment de bordar a màquina, tenint en compte que no hi ha ofici o afició, fins i tot els artesans, en què la tecnologia no jugui un paper important.

També se'm va ocórrer que bordar tingués el sentit d'abordar, és a dir, envestir o aturar algú per parlar-hi o per demanar li alguna  cosa. En aquest cas ja veig més sentit a l'oferta, perquè és sabut que en la societat actual cada dia es necessiten més mitjancers o si no ens calen, ens volen convèncer que sí. De tota manera, en aquest segon cas, continuo intrigat pel punt de creu i no tant per la màquina.

Si m'atrevís, obriria la porta de la botiga i preguntaria a qui correspongués què volen dir exactament; però no sé si ho faré, perquè potser la resposta seria decebedora: un anunciant que pateix dislèxia o un botiguer lector de Màrius Serra que ha estat incapaç d'anar més enllà de la simple transposició per estimulr els clients. En tot cas, no crec de cap manera que es tracti d'una simple errada lingüística per influència del castellà.