12.6.11

versemblança

Deu faltar una hora per tancar. Som a la secció de perfumeria. Davant meu un senyor d'uns 70 anys amb barba d'uns quants dies i una gavardina que potser el protegeix de la pluja. És el seu torn i la dependenta fa el gest d'agafar-li l'ampolla de plàstic per passar-la pel lector del codi de barres. L'home no cedeix:
- Un moment, senyoreta. Aquí posa que és un gel de bany; serveix també per a la dutxa?
- Sí senyor, també el pot fer servir.

La dependenta fica el gel de bany en una bossa, cobra i li dóna el tiquet. Tant ella com jo restem absolutament impertèrrits, ni una mirada de complicitat. Ella també devia pensar en una història que mai no sabrem.

La Joana em diu que aquest diàleg seria absolutament inversemblant en una novel·la realista.

5 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

surrealista.

Júlia ha dit...

La realitat no acostuma a ser versemblant, ho és molt més la literatura.

Pais secret ha dit...

Pobre home, segur que mai n´havia anat a comprar. Segur que li comprava la seva dona.

Està bé quedar-se impertèrrit, a mi se m´hagués escapat el riure. ;-)

pere ha dit...

però cert, Francesc

Així és, Júlia. La literatura deu estar plena de renúncies a copiar la realitat.

La veritat és que m'hagués agradat conèixer la història, A. Potser era com tu imagines; no se'm va acudir.
Segurament els dos vam tenir ganes de riure, però tot plegat era massa seriós, no sabria si dir patètic.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ell feia dies que es banyava amb aquell sabó que perfumava la seva ufanosa solitud. En el supermercat feia estona que cercava una excusa per parlar amb algú, per creuar una mirada amb una mil·lèssima de complicitat, encara que fos la farcida de befa. Aquell xampú era la seva darrera oportunitat. I s'aferrà a l'ampolla del seu escàs diàleg.


Gràcies per compartir les escenes inversemblants de la vida!