A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble...
Salvador Espriu
Poc després de tenir notícia de l'acampada se'm va ocórrer què hauria passat si en lloc d'anar tanta gent a la plaça de Catalunya s'hi hagués instal·lat un home sol, en un raconet, en una tenda insignificant. La seva intenció seria anar escrivint en papers modestos -els homes que s'instal·len en tendes de campanya no tenen gaires mitjans- propostes i pensaments diversos com els dels anomenats indignats. Etc.
La resposta, amb matisos varis, és evident. La pregunta no calia.
que un home mori per un poble...
Salvador Espriu
Poc després de tenir notícia de l'acampada se'm va ocórrer què hauria passat si en lloc d'anar tanta gent a la plaça de Catalunya s'hi hagués instal·lat un home sol, en un raconet, en una tenda insignificant. La seva intenció seria anar escrivint en papers modestos -els homes que s'instal·len en tendes de campanya no tenen gaires mitjans- propostes i pensaments diversos com els dels anomenats indignats. Etc.
La resposta, amb matisos varis, és evident. La pregunta no calia.
6 comentaris:
De fet, això que dius ja ha passat en alguna ocasió tot i que no pas de forma permanent. A la Rambla hi havia un poeta espontani i reivindicatiu que venia els seus textos autopublicats i també hi ha un senyor que es passeja amb cartells reivindicatius, crec que és estranger, i un paraigües. La meva opinió és que l'haurien tolerat uns dies i a la llarga l'haurien fet marxar, tot i que no ho sé doncs la ciutat és plena d'acampadors i vivacs no reivindicatius i marginals i no passa res.
Això de l'Espriu queda molt bé però la meva opinió actual és que cap home ha de morir per cap poble. Una injustícia feta a un home és una amenaça contra tothom, crec que deia Montesquieu i li dono la raó.
precisament per això hi ha els blogs, per les respostes evidents i per les per les preguntes que no calen :-)
recordes les reivindicacions de'n Xirinacs?
si, té raó la Júlia: ningú hauria de morir per ningú!
Espriu a vegades era grandilonquentment retòric.
En la qüestió de les acampades, Júlia, em sembla que la permisivitat envers els individus té molt a veure amb què prediquen, si pretenen establir-se permanentment i el lloc de la ciutat que ocupen. Hem tingut casos característics, sí, de temporalitat fins i tot dilatada.
Dius que la teva opinió actual és que ningú no ha de morir per ningú i la comparteixo. Evidentment el moment espriuà era un altre i el sentit divers; de tota manera els seus vrsos en el post són un intent preciasament de dir el contrari: cal respectar els individus, que sovint són marginats per una idea discutible del bé comú.
És clar, kika, aquesta és la gràcia, dir el que ens sembla, com ens sembla i quan ens sembla, encara que ja hagi estat dit.
Les recordo i el recordo, Montse. I precisament ell es podia estar en aquella època perquè estava sol.
De fet, Francesc, en aquest poema no és especialment retòric ni grandiloqüent, crec. Potser és una mica bíblic.
Publica un comentari a l'entrada