13.7.11

ell no ho faria



-Ell mai no ho faria.
-Bé, parlem-ne, potser és que...

11 comentaris:

Allau ha dit...

No, no, Pere, això mai no ho faríem. I no valen excuses.

Macondo ha dit...

Però, Pere, si és només un peluix!

gatot ha dit...

ella mai no ho faria... o sí?

PS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
PS ha dit...

Ho han FET expressament perquè li fessis la foto.

Clidice ha dit...

Prefereixo no pensar en el que farien "ells", la ignorància ens fa feliços ^^

Anònim ha dit...

Per mi que ha fotut el camp perquè no aguantava la familia empalagosa que li havia tocat. Haurien de poder escollir.

Pepa

miquel ha dit...

No ho tinc clar, Allau, les circumsànsties poden ser moltes i diverses, i tot té un límit.

Recordes els gremlins, macondo... I Hobbes, el de Calvin... Podria continuar amb altres exemples. No és bo refiar-se dels óssets de peluix, la seua psicologia encara ha estat poc estudiada, precisament perquè són de peluix.

Se sap, gatot (informe Ossias, de 1999) que en cas d'intuir que seran abandonats poden ser terribles. De fet, això és una de les poques coses que se sap sobre el seu comportament.


Doncs no m'estranyaria, A. Va ser una foto feta des del cotxe en un semàfor, en la meua ruta habitual cap al nord. Si he d ser sincer, penso que el van deixar així perquè elgú se'n compadís i l'adoptés. Algú ho devia fer?

Completament d'acod amb tu, clidice. Jo vaig passar rabent pel seu costat, i encara penso que em vaig entretenir massa. Sigui com sigui, no vull saber res més sobre ell.

No et falta raó, Pepa. I a més, solen tenir l'inconvenient que no tenen gaire desenvolupada la capacitat de parlar, cosa que els fa difícil arribar a possibles acords. De tota manera, m'han dit que el que els molesta més és que els fiquin a la rentadora sense permís.

PS ha dit...

Em tronxo amb les respostes, Pere.
T´imagino contestant-les una a una ben seriós, com s´escau en un cas de molta importància.

( a mi els peluixos sempre m´han semblat inquietants)

Núria Pujolàs ha dit...

Fonts desconegudes però ben documentades m'informen que es tracta dels Jocs Olímpics dels Peluixos, concretament dels 110 metres tanques en versió papereres. El peluix que vas fotografiar va ser-ne el guanyador!

miquel ha dit...

Ostres, A., és que tots heu plantejat reflexions absolutament serioses.
(comparteixo el teu sentiment: tanta aparença de bondat amaga alguna cosa)

No m'estranyaria, Núria, que el que dius fos cert. El meu peluix té tot l'aspecte d'haver triomfat en una competició d'alt nivell. Llàstima que jo no podia entretenir-me; ara em sap greu no demanar-li una exclusiva.