Estimats blocs (blogs):
Ara, els premis entre nosaltres són més escassos que en temps passats, però encara ens arriben i ens agrada rebre'ls. Aquest món de la virtualitat és apassionant i estrany: ens deixem anar per tot el món encara que el món que ens visita és limitat, fàcil de comptar fins i tot pels de lletres; coneixem gent i gairebé no, com en la vida real; som molts i no som gaires, perquè tots tenim un límit... M'agraden les enumeracions, però m'aturo perquè les enumeracions em cansen i cansen encara més els lectors.
Estimats blocs, fa uns dies macondo, bloc amic -i persona amiga i propera, desconeguda en viu- em va concedir un premi d'aquells que exigeixen continuïtat i li ho vaig agrair -sembla que excessivament. Ahir la Júlia, amb qui m'entenc fins i tot quan estem en desacord, em va donar el mateix premi i també l'hi vaig agrair. Finalment, potser cal que digui alguna cosa aquí, ni que sigui per respecte al jurat benèvol unipersonal.
Estimats blocs, em costa de repartir premis. Tots els blocs que llegeixo, amb menys assiduïtat que caldria, són el meu premi, i no té gaire sentit premiar qui em premia, però que no sigui dit.
Estimats blocs, sembla que un dels requisits imprescindibles per continuar premiant és que el premiat no tingui més de 200 seguidors oficials (això dels seguidors es pot saber a partir d'un gadget que proporciona blogger i que mostra uns quadradets amb els noms dels lectors que, per cert, no és que vinguin cada dia a llegir-te, ni tampoc que siguin els únics lectors... Ara m'he perdut...
Estimats blocs, continuo la cadena i, amb el vostres permís, em permeto alguna transgressió. En primer lloc, no aviso els premiats que els he concedit un premi; després, els blocs que premio no tenen cap ni un seguidor oficial perquè, per la raó que sigui, no han col·locat el gadget que permetria saber-ho. Que tots els premiats siguin dones -o potser no- no és casualitat.
Començo per cromets, que va ser un dels primers blocs que vaig llegir -potser un dels més vells de la catosfera?- i que no sé com enllaçar. Sempre m'ho passo bé amb els seus posts, o potser ja escriu apunts.
La Gemma, primer va ser virtual i després real. Ara fa temps que no ens veiem i ella escriu molt poc al bloc, però la tinc ben present.
La Clarissa , que ha tingut diversos blocs, algun dia serà escriptora en paper, ho sé. Mentrestant, continua sent un buf d'aire personal que refresca, malgrat que ella no ho tingui tan clar.
La Irene és una de les poetes més potents que conec i m'agradaria llegir-la més, però entenc que les poetes -i els poetes- tenen el seu ritme, i mai no se m'acudiria dir-li: més, més, més...
La iruna, virtual de nit i real de dia, la sento molt propera, i és una de les veus amb més capacitat analítica que escriu en un bloc, encara que potser no tracta la realitat que molts voldrien.
La Júlia, com que va tenir dos premis, ha donat continuïtat a deu blocs, jo m'aturo aquí, però em reservo el dret de continuar. Queda dit.
5 comentaris:
estimat miquel, :)
després d'uns quants dies més fora que a dins (tant a la vida virtual com a la de carn i ossos, que tant la iruna com la núria han hagut d'estar "de baixa" per fluixera -sembla que avui ja estic més recuperada-), vinc a dir-te que continua costant-me de pair això dels "premis", encara que siguen amistosos o una forma d'escampar i compartir lectures blogueres, però de tota manera: gràcies.
lo millor que penso que donen estes iniciatives és que, quan algú que t'agrada te parla d'altres racons que li agraden, t'anima a sortir dels recorreguts habituals i t'aproxima a altres persones o maneres d'escriure o de fer que també a tu poden agradar-te o semblar-te interessants. aniré a llegir les que comentes, a veure què diuen.
no sé s'on treus això de la "capacitat analítica" (amb los embolics mentals-emocionals que tinc sempre), ni què vols dir amb això que "potser no tracta la realitat que molts voldrien", però ja m'ho explicaràs algun dia si tornem a trobar-mos, o mai :)
una abraçada i un bessito a la galta
Veig que t'has decidit.
Aquestes coses van bé per conèixer algun bloc nou i para de comptar. Sempre són un compromís i, a la llarga,tothom en resulta premiat. Crec que posare a l'entrada del meu bloc el cartell de "No s'admeten premis".
Enhorabona per doble partida, mestre.
EL príncep...
http://espaiclaudator.blogspot.com.es/2012/06/cadenes-trencades-pero-no-mai-quan-hom_25.html
Benvolguda Iruna,
M'alegra que et trobis ja gairebé en forma. Ja saps que no té cap importància que et costi molt o poc pair els premis; els premis, o com se li vulgui dir, arriben. Ja veus, t'ha tocat, i els que encara suposo que et tocaran.
És veritat que un dels aspectes positius és la possibilitar d'anar més enllà dels blocs més habituals. Dels que jo he triat en veuràs algun que està sota mínims , però que encara continuen dient alguna cosa de tant en tant, moltes menys del que jo voldria.
Els teus "embolics" no volen dir que no intentis analitzar en detall alguns dels temes que planteges, potser precisament a causa dels "embolics" que t'esperonen a "desembolicar-te", sovint, tal com ho veig, amb molta lucidesa. La segona pregunta que em fas és d'aquelles de diàleg, que potser tindrem, o no :-)
Una abraçada i un bessito a l'altra galta :)
Ja ho veus, Júlia, la carn és dèbil :-)
És una diversió com una altra, Allau, com la dels premis blocaires més "institucionaltzats". Cert que l'obligació que et crea de premiar no m'agrada gaire, sobretot per què en molts blocs que llegeixo trobo mèrits que em fan continuar llegint-los sense necessitat de crear cap aparença de competitivitat.
Príncep, moltes gràcies. Quant de temps que no deixàvem paraules a les cases respectives.
Publica un comentari a l'entrada