15.7.13

diacronies


Aprofito que és dilluns per alguns per romandre en silenci. Que parlin els altres.

Vaig enregistrar la música que ens va regalar Jordi Sabatés amb un principi de pel·lícula que no havia vist. Per què no la coneixia? No ho sé. No he reeixit del tot a adequar música i imatge, però aquí queda, i no és que vulgui presentar la metàfora de res o de ningú:








Encara em pregunto perquè, malgrat tot, vaig tenir una sensació de pau, de comprensió, d'esperança, en veure aquesta altra pel·lícula que suposo que d'aquí res desapareixerà de les sales del país:

 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

O sigui que també hi ha cine més enllà de hollywood, interessant descobriment

miquel ha dit...

i més que en podríem veure, Pons, si no fos per tants factors que serien llargs d'enumerar :-)